diumenge, 27 de gener de 2008

Què és el soterrament per als socialistes de Sant Feliu?

La setmana passada vam gravar "El pols de la ciutat" a Esplugues Televisió. El tema local era el PAM i, més en concret, el tema de l'habitatge. Burgui, Soriano i Rañé van lloar les excel·lències del seu pla d'actuació: facilitats per al lloguer (sense dir ni quines ni com), adquisició de sòl (on? per fer què?), ajuts a la rehabilitació (que menys!)... El Pacte Nacional de l'Habitatge dóna per molt més, com es pot comprovar consultant el programa electoral que vam presentar a les municipals de maig, però són ells qui governen i... amb aquesta farina hem de fer el pa.

Jo vaig lligar el tema de l'habitatge amb el tema del soterrament, per més que els altres portaveus volguessin deslligar tots dos temes. I, més concretament, vaig lligar-ho al tema del finançament del soterrament. Vaig insistir en plantejar una vegada i una altra una única pregunta, que ni Soriano ni Burgui ni Rañé van voler respondre: l'edificació en els terrenys de l'ajuntament que hi ha en l'àmbit del soterrament, serviran per pagar un 30% d'unes obres que no ens hauria de pertocar o serviran per fer habitatges municipals de lloguer?

Els comentaris, que no la resposta, que va fer en Josep Maria Rañé, van anar en una direcció que jo considero altament preocupant.

En primer lloc, afirmant que el que està signat no es pot tornar enrera i recordant-me que ICV-EUiA van signar el conveni del soterrament. És evident que el vam signar, com tothom sap. Però el vam signar només dies abans del referèndum del nou Estatut, és a dir, amb un terreny i unes normes de joc que van canviar de forma immediata. Quan vam signar el conveni, ni hi havia una llei que obligués l'Estat al traspàs de rodalies, ni hi havia un marc que regulés el finançament de les inversions de l'Estat a Catalunya. Ara, la Generalitat ha d'assumir rodalies i, a partir del setembre de 2007, hi ha signat l'acord per al finançament d'infraestructures a Catalunya (la ja famosa disposició addicional tercera de l'Estatut), que ha de suposar una inversió de 34.486 milions d'euros a Catalunya en els propers sis anys. A ICV-EUiA ens sembla que és injustificable i injust per a la nostra ciutat que no ens situem en aquest nou escenari que ha fet possible un Estatut que vam defensar a tort i a dret. No entenem per què ni PSC, ni CiU ni ERC fan aquesta mateixa lectura, que és la que es deriva d'un text legal que ens dóna la raó i que és la correspon als legítims interessos de la nostra ciutat.

En segon lloc, i això encara és més sorprenent, fent una interpretació esbiaixada del soterrament, afirmant que és lògic que un ajuntament pagui un percentatge d'unes obres que són bàsicament una millora urbana, i que cal ser solidaris amb tots els ajuntaments que tenen una via fèrria al seu interior. No, home, no, Josep Maria! El portaveu del PSC de la nostra ciutat no pot dir que el soterrament és un tema local!!! El soterrament del tren a Sant Feliu és una obra imprescindible per a la millora de la xarxa de Rodalies, i soterrar el tren no és només un imperatiu urbanístic local, sinó de millora d'una xarxa de transport públic metropolità utilitzada cada dia per centenars de milers de persones! Una xarxa que, a més, haurà de gestionar la nostra Generalitat!!! O és que el PSC de Sant Feliu no sap que, amb el tren soterrat, la major part de trens que avui moren a l'Hospitalet podrien continuar fins a Molins de Rei, Martorell o més enllà? És que tots els altres soterraments espanyols amb què diu el PSC que hem de ser solidaris són un coll d'ampolla tan greu per al seu entorn de comunicacions?

El paper que va fer Josep Maria Rañé (i el silenci còmplice de Burgui i Soriano) a "El pols de la ciutat" és el mateix lamentable paper que va fer el subdirector general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que va assistir a la jornada de l'1 de desembre al Palau Falguera. Lliçó ben apresa: en un tema urbanístic local, l'Ajuntament ha de col·laborar amb el finançament. Li vaig rebatre l'argument informant-li, per si no ho sabia, que no és només un tema urbanístic local: és sobretot un tema de millora de la xarxa de rodalies, i un Govern que l'ha d'assumir no pot ignorar aquesta evidència! Però com si sentís ploure: per a PSC, CiU i ERC, el finançament és intocable (el que ells en van dir "una invariant") i ni tan sols van plantejar en les conclusions de les Jornades del Soterrament del mes passat la necessitat d'adequar el que vam signar a juny de 2006 a l'acord entre Generalitat i Estat que ambdós van subscriure el setembre de 2007. Senzillament increïble!

Només la pressió política i ciutadana farà modificar aquest posicionament del PSC i els seus socis locals: Sant Feliu no s'ha d'hipotecar per anys i panys per finançar unes obres que tenen en el desplegament de l'Estatut el seu marc d'acord i finançament.

O és que, per al PSC, el soterrament només és una mena de problema local amb el qual no han de molestar... a qui no creguin que han de molestar?

divendres, 25 de gener de 2008

Per un Estat laic.

Aconseguir un veritable Estat Laic és un repte que encara hem d’afrontar. Això suposa la neutralitat de l’Estat en matèria religiosa, la defensa, sense privilegis per a cap creença o confessió religiosa, de la llibertat de consciència i la garantia de les opcions personals al llarg de la vida i en el moment de la mort.

Esperem que ens pugueu acompanyar per tal de fer emergir amb força la veu de tota aquella gent que creiem en una concepció laica de l’Estat.

Una abraçada



Joan Herrera
Cap de llista d’ICV per a les eleccions Generals al Congrés de Diputats de Març de 2008

PIM...? PAM...? POUM!!!!!

A mitjans de gener hem rebut a casa un full per participar en la definició dels objectius del nostre ajuntament fins al 2011: el Pla d’Actuació del Mandat (PAM) i el Pla d’Inversions del Mandat (PIM). Tenim de temps fins al 15 de febrer.

Participar, això sí, a la manera del PSC. Molt em temo que serà com aquella enquesta que molts vam omplir quan hi va haver, fa tot just quinze mesos, el bus del soterrament: de quanta gent la va omplir i en quins termes, no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina! O com l’audiència per parlar del pressupost municipal, a finals de novembre, 24 hores abans del ple i amb una documentació lliurada in situ i al moment i incomprensible per al comú dels mortals, i replicant agrament, a qui gosava queixar-se, que ells manaven y punto. Si fa no fa, com a les tristíssimes jornades del soterrament de l'1 i 2 de desembre...

Participar per poder dir que es participa, per complir d’esma amb un tràmit , per fer una mena de drecera en el temps per marejar la perdiu i no abordar, amb temps i informació suficients, reptes de ciutat que s’haurien d’abordar amb molt més consens polític i social.

Algunes preguntes que jo no considero incòmodes, i que el PSC i els seus socis disculpin les molèsties:
- Hem de fer la modificació del PGM necessària per al soterrament desvinculada d’una reflexió urbanística sobre el conjunt de la ciutat? Hem de fer altres modificacions de planejament? On? I ho podrem saber, a més, amb temps?
- Hem de créixer més? On? Com? Tindrem sorpreses amargues com l’edificació en zona verda pública al Mas Lluí que la mobilització dels veïns va poder impedir?
- Parlem d’habitatge: n’hem de fer més? Potser sí, però... de quin tipus? On? Quant? Per fer què: pagar un soterrament que hauria de pagar l’amo de les vies o fer habitatge de lloguer de propietat municipal?
- Quina és la vialitat que hem de generar? A quin transport públic aspirem, i com el preveiem en el planejament global de la ciutat? Tindrem una nova variant del famós túnel de les Grases? Podrem parlar de metro sense que ningú ens digui que callem?
- Previsió de sòl per a equipaments: en necessitem més? Com el repartim en el conjunt de la ciutat? Com el podem generar?
- Més encara sobre equipaments: a quines prioritats destinem les reserves de sòl? A ICV creiem que ens cal un tercer ambulatori (fa quatre anys, Vázquez, Burgui i Soriano també ho creien). En podrem parlar amb temps i amb ganes d’arribar a acords? On hem de fer els equipaments per a la gent gran i persones amb dependència que sens dubte necessitem? On farem la segona biblioteca? I el teatre? I el museu? Per què és més necessària una piscina coberta al Mas Lluí que al Parc Esportiu de les Grases? Què hem de fer amb el sòl municipal d’equipaments al voltant de les vies del tren?

Tot això no es resol amb trenta dies de PIM i PAM, perquè tot això no defineix només quatre anys de la vida d’una ciutat. Tot això requereix una visió a molt més termini, i requereix generositat i voluntat de diàleg per part de tots els actors socials i polítics de Sant Feliu. Tot això té un instrument de planejament: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que té perfectament definits uns mecanismes d’informació pública, de tramitació, d’abast de continguts, que ens permetria a tots parlar amb temps, amb ganes i amb calma del Sant Feliu que volem. Sé que serien mesos de debats públics i taules de negociació, però això és el que ens cal i no cobrir merament l’expedient en tan pocs dies. Sé també que Vázquez, Burgui i Soriano diran que no (ja ho van dir al gener de 2005, votant en contra d'una proposta en aquest mateix sentit d'ICV-EUiA), però estic convençut que la major part de la ciutadania de Sant Feliu que para atenció a la nostra vida col·lectiva coincidirà amb els nostres plantejaments.

Heus aquí, doncs, el per què del títol d’aquest escrit: sembla de broma, però no ho és.

dijous, 24 de gener de 2008

Siguin A, B i C...

Un petit entreteniment, que no és de mates...

Siguin A, B i C els tres vèrtexs d’un triangle virtual, en què A representa l’alcalde o alcaldessa d’un municipi, B els seus superiors en el seu partit o en altres àmbits de govern i C la ciutadania del seu municipi. Sigui X una situació hipotèticament conflictiva a l’interior d’aquest triangle virtual.

Què faries tu en aquesta situació X, en funció de les tres possibles situacions en el triangle?

(Una pista: imagina’t que X és, per exemple: el traçat del famós vial del Torrent del Duc o el finançament del soterrament de la via del tren que parteix ben bé pel mig a Sant Feliu de Llobregat)


És un problema de resposta múltiple: no dubteu a enviar les vostres propostes o solucions a la secció de comentaris. Gràcies!


2a part: Més pistes, que això no s'anima..... (27/01/08)

2.1. Sigui X= vial del Torrent del Duc. Quines opcions tenia A?

a) defensar davant B (=Govern de la Generalitat) els interessos de C (=els veïns)
(que ell mateix va aprovar en el mateix ple municipal només uns mesos abans.
b) defensar davant C (=els veïns) els interessos d'una part de B (=Govern de la Generalitat)
(ni tan sols això: un comentari de passadís d'una treballadora, ni de lluny una decisió del Govern...)

Què va fer A? opció b).
Amb quines conseqüències? Bronca amb el barri de les Grases, emmerdar el barri del Mas Lluí, no resoldre el problema: el vial pel Torrent del Duc hauria pogut entrar en funcionament al 2006.

2.2. Sigui X= traçat del Trambaix per Sant Feliu. Quines opcions tenia A?

a) Acordar amb C (=veïns) la millor opció possible entre diverses després d'un debat amb el temps i la informació necessària, i després defensar-la davant (B= Govern de la Generalitat),
b) Acatar obedientment la decisió de B (=Govern de la Generalitat) i després traslladar-la a C (=veïns)

Què va fer A? També l'opció b).
Amb quines conseqüències? Indefinició de ciutat i bronca encara oberta per un tema que hauria d'estar resolt. Pels pèls ens hem lliurat del disbarat de fer passar el Trambaix pel carrer Sant Josep (PSC i CiU ho van votar i ho van perdre), però no per una idea clara de l'equip d'A, sinó simplement per un canvi de criteri de B. I, mentrestant, sense ni tan sols haver arribat a un acord consistent amb una part de C...

2.3. Sigui X= finançament del soterrament. Quines opcions té encara A? I què ha de fer ara C?

Bé, això encara està en el candelero... i ho deixo obert a les intervencions de qui hi estigui interessat!

dissabte, 19 de gener de 2008

Ecologisme. Sindicalisme. Internacionalisme.

La Fundació Nous Horitzons és a punt de presentar el seu nou cicle de xerrades a la nostra ciutat. Hereva de la mítica publicació mensual del PSUC, la Fundació fa una tasca imprescindible: obrir espais de debat i reflexió política per construir una esquerra del segle XXI, que treballa per la justícia social aquí i arreu, per un model econòmic i social basat en l'equitat, en la preservació del nostre entorn vital, en la igualtat entre els pobles i les persones.


La Fundació concretarà aviat els ponents i les dates, però vull avançar els temes que posarem a debat a Sant Feliu:
  • al febrer, debatrem sobre el canvi climàtic, sobre el que es va acordar i el que caldria haver acordat a la cimera de Bali, sobre el sentit i el discurs de la sostenibilitat,

  • a l'abril, poc abans del 1r de Maig, debatrem sobre el món del treball al segle XXI, sobre la vigència o no dels conceptes clàssics del moviment obrer, sobre el sindicalisme que necessitem els treballadors i les treballadores del nostre temps,

  • al juny, debatrem sobre l'esquerra al poder a Sudamèrica, sobre els seus diversos models, des de Veneçuela al Brasil, des d'Equador a l'Argentina.

La Fundació ens recorda cada any amb el seu cicle de xerrades que cal donar una mirada àmplia i oberta al món, que cal palesar que la política no és només l'exercici de poder entre dues eleccions, sinó l'instrument de què ens hem dotat perquè la nostra vida col·lectiva sigui viscuda plenament per tothom, no només per qui "tant tens tant vals".
Sempre estem sols en aquest esforç per dignificar i fer present la política a Sant Feliu. No ens fa res... però seria desitjable que tots els partits fessin un esforç similar per explicar i per escoltar, per fer pedagogia, per fer, en definitiva, un treball de creacio de consciència cívica i democràtica.
Decididament, per "despolititzar Sant Feliu", com va proposar ja fa un temps l'alcalde, amb nosaltres que no hi comptin!

divendres, 18 de gener de 2008

La tasca callada i valuosa dels arxivers.

Fa temps que als fòrums de santfeliu.net no hi trec al nas com abans feia. No sóc l'únic: cada cop hi ha menys temes i menys debat. És una llàstima. De tant en tant, però, hi ha algunes perles que justifiquen sobradament l'esforç de la gent que hi treballa.

La darrera perla l'ha aportada la Mari Luz Retuerta explicant-nos la seva recerca sobre la primera dona regidora de la nostra ciutat, Maria Noguera i Tardà. Va ser una jove regidora del PSUC, encarregada dels Afers Socials. Potser perquè la seva família ha tingut una trajectòria política molt destacada al PSUC i ICV i té una presència molt important a la nostra ciutat, coneixem més a la segona regidora de la història de la nostra ciutat, la Neus Pérez, recentment morta a França, on es va exiliar.

La Mari Luz en buscava una foto, una imatge. No la va trobar. Però el relat de la seva recerca entre "els papers de Salamanca" és un relat que a mi m'ha posat la pell de gallina. Potser perquè jo mateix em capbusso entre papers per regirar els meus orígens i conec l'emoció d'una bona troballa o el coneixement d'algun "retall de vida", com ella diu, que mostra la intensitat d'algunes vides i com alguna cosa en queda encara en nosaltres.

Va trobar, però, una altra imatge, un altre nom, un altre santfeliuenc del PSUC, lluitador amb poc més de 20 anys amb l'exèrcit de la República i que va morir als 26 anys al camp de concentració de Mathausen, al 1941: Vicenç Pujol Orenga. Ell, i altres santfeliuencs com ell que van lluitar per la democràcia i la llibertat, són recordats a la Plaça de la Llibertat, al barri de les Grases.

Gràcies, Mari Luz, pel teu article, també pel teu treball. Sabem de la bona feina de tota la gent que treballa a l'Arxiu (en Carles, en Josep Maria,...). Gràcies a tots!. Tinc pensat aquest cap de setmana anar a veure "Bucarest, la memòria perduda", també sobre un altre gran lluitador, en Jordi Solé i Tura. Miraré la pel·lícula amb uns altres ulls tenint present la Maria Noguera, en Vicenç Pujol, i els que encara queden entre nosaltres: l'Ascensi, la Tina, en Pere, l'Eliseu, en Lluís,... Quina buidor més gran tindrien les societats sense gent com vosaltres!

De l'article de la Mari Luz, de la mort de la Neus Pérez, de la pel·lícula de l'Albert Solé, en trec dues primeres conclusions. En primer lloc, crec que cal recordar amb un carrer a la Maria Noguera, una jove comunista que va ser la primera regidora de la nostra història, la vida de la qual encara hem d'acabar de recuperar. En segon lloc, crec que hem de conservar com un tresor la memòria viva que encara ens acompanya. Cal que ens proposem, com a Ajuntament, com a Centre d'Estudis, com a Memorial Democràtic, com sigui, l'elaboració d'una història de la Guerra, l'exili i la postguerra a Sant Feliu, amb les vivències de tots els homes i dones que la van patir i que encara ens ho poden explicar. Els hem de fer un homenatge que perduri en el temps, que inexplicablement no es va voler fer en el marc del 75è aniversari de la II República, tal com ICV-EUiA vam demanar. Hem de saber i de fer saber que la llibertat que avui tenim és fruit de les seves lluites, en les quals molts van deixar la pell. Podria ser una segona part del gran llibre del mil·lenari que vam fer fa pocs anys, la història del segle XX a Sant Feliu explicada per la gent que n'ha viscut al voltant de tres quarts.

Tenies raó, Lídia, jove regidora d'ICV que seus en la mateixa sala en què va seure aquella jove Maria, quan em vas insistir tant dijous passat en la teva idea del llibre sobre la memòria viva de Sant Feliu.

Ben aviat hi posarem fil a l'agulla. Amb ulls de dona: teniu més de la sensibilitat que cal. Gràcies, Mari Luz! Gràcies, Lídia! Gràcies, Maria Noguera!