dilluns, 18 de juny de 2007

2003-2007-2011: una oposició lleial, sense renunciar a ser alternativa.

Un dels tòpics que s’han volgut colar en aquests quatre anys des del govern de Sant Feliu és que Iniciativa i EUiA han intentat fer una oposició deslleial i destructiva, oposant-se sistemàticament a l’acció de govern, fent a Sant Feliu la mateixa oposició que el PP a Madrid i dient que no a tot.

Vull demostrar que es tracta d’un tòpic fals, d’una mentida interessada. No es tracta d’un exercici inútil ni innecessari: és el retrat de l’oposició que hem fet i és també el retrat de l’oposició que farem. Lluny de tota demagògia, al servei de Sant Feliu. No és gens casual que, després de quatre anys d’oposició i sense poder exhibir els resultats de l’acció de govern, la ciutadania de Sant Feliu hagi entès el nostre paper i hagi deixat intacta la nostra capacitat d’acció i de treball per un Sant Feliu alternatiu al que plantegen PSC, CiU i ERC.

En aquest mandat hi ha hagut 42 plens ordinaris i 15 d’extraordinaris. Un total de 57 plens, en què hi ha hagut 886 punts en els corresponents ordres del dia. D’aquests, 820 s’han sotmès a votació i 66 eren ratificacions d’acords presos o bé per l’alcalde o bé per la Junta de Govern Local. Doncs bé, en els 820 acords sotmesos a votació, hem votat a favor en 664 (81,0%), ens hem abstingut en 79 (9,6%) i hem votat en contra en 77 ocasions (9,4%).
Mirem-ho àrea per àrea. El missatge de “l’oposició a tot” es desfà llavors com un terròs de sucre i mostra encara més la seva falsedat.

Els plens sempre comencen per les mocions (d’alcaldia, de la junta de portaveus, d’entitats, dels partits, etc). Hi ha hagut 80 mocions presentades per l’alcalde o el govern, o que s'han votat com a urgents, de les quals n’hem votat 67 (de les 13 restants només se’n donava compte). N’hem votat a favor 47 (70%), ens hem abstingut en 15 (bàsicament nomenaments i cartipàs) i hem dit que no a 5 acords (7%!), referents a cartipàs o definició d’objectius del govern, com ara el Pla d’Actuació del Mandat. Com a Junta de Portaveus, s’han presentat 22 mocions, les quals s’han aprovat lògicament totes per unanimitat.

Els partits també presentem mocions. CiU n’ha presentades 3, que hem votat afirmativament. ERC n’ha presentades 16: ens vam abstenir en 1, en vam votar en contra 2 i hem dit que sí a 13. Només per comparar, el PSC va votar “no” a 6 de les mocions d’ERC. El PSC en solitari n’ha presentada 1, que vam votar a favor. Nosaltres hem presentat 37 mocions, de les quals el govern n’ha rebutjat 18 i n’ha acceptat 19, de les quals 4 amb matisos. Hi ha hagut 24 mocions d'entitats i associacions que han tingut un suport desigual.

En l’Àrea de Serveis Generals s’han tractat 243 punts, dels quals se n’han votat 232. D’aquests, n’hem votat afirmativament 145 (63%), ens hem abstingut en 41, bàsicament d’organització interna, recursos humans i canvis de partides, i hem votat en contra en 46 acords (20%!). Hem dit amb claredat i contundència NO a la política fiscal i pressupostària del govern. Ha estat una política que té un punt de partida que PSC, CiU i ERC van intentar situar al bell mig de la vida pública de Sant Feliu i que n’han sortit escaldats: el famós “forat econòmic”, sempre negat per ICV. Finalment, “els diners del forat” "van aparèixer" i van finançar el 80% del cost de la remodelació Laureà Miró. Però entremig hi va haver un increment del 10% de l’IBI i la revisió a l’alça de molts preus públics. El seu intent de desacreditar globalment la gestió econòmica d’ICV va resultar, com ha estat evident, inútil. Personalment, crec que va ser un intent de desprestigi i assetjament a ICV que no els ha sortit bé.

En l’Àrea de Serveis Territorials s’han tractat 100 punts, dels quals se n’han votat 99. D’aquests, n’hem votat afirmativament 73 (74%), ens hem abstingut en 13 punts, sovint tramitacions inicials o provisionals que després hem votat finalment a favor, i hem votat en contra 13 punts (13%!). El vot negatiu d’ICV-EUiA en aquesta àrea ha rebutjat explícitament la política urbanística i la concessió del servei de recollida de residus. Es tracta d’una oposició legítima que defensa amb claredat un model alternatiu de ciutat, una manera diferent de construir-la. Vam votar en contra de les modificacions de planejament de Hoechst i dels entorns del CEIP Salvador Espriu, que ja han estat definitivament aprovades per la Generalitat. Vam votar en contra de la modificació de planejament que comportava la creació d’un túnel a les Grases i la requalificació de zona verda al Mas Lluí, i aquí PSC, CiU i ERC s’han hagut de fer enrera i ho han pagat electoralment en aquests barris. Vam votar en contra de la concessió de recollida de residus, i tenim la convicció que no hem estat els únics en comprovar que va ser una mala decisió i ha tingut un mal funcionament.

En l’Àrea de Serveis Personals s’han debatut 191 acords. N’hem votat afirmativament 188 (98%!), ens hem abstingut en 2 i n’hem votat només 1 en contra (0,5%!!!). Les dues abstencions van fer referència a punts que el mateix regidor de Participació va discutir. L’únic vot en contra va fer referència a l’acord populista pres en l’últim ple del mandat de donar 25€ per família per a la compra de llibres de text, sense cap criteri social de més atenció a les famílies amb més necessitats ni cap objectiu polític d’equitat o igualtat d’oportunitats.

En l’Àrea de Ciutat Sostenible s’han debatut 54 acords. N’hem votat afirmativament 48 (89%), ens hem abstingut en 5 i n’hem votat només 1 en contra (1,9%!), relatiu al funcionament del Consell de Comunicació.

Finalment, es debaten les propostes de la Secretaria de l’Ajuntament, bàsicament actes de plens i ratificacions d’acords de l’alcaldia o la Junta de Govern. Han estat 120 punts, dels quals 73 s’han sotmès a votació i dels 47 restants se n’ha donat compte. Hem votat afirmativament 72 acords i només 1 en contra (1,4%!).

La relació d’allò a què hem donat suport seria llarguíssima i avorriria als lectors que encara són davant la pantalla. Però aquí n’hi ha algunes: soterrament, piscines, remodelació de Laureà Miró, subvencions, serveis com la neteja d’edificis o la jardineria, suport a acords amb la Generalitat (centres escolars, serveis a les famílies, arxiu comarcal al Mas Lluí,...).

Hem fet, doncs, una oposició en base a la defensa del nostre propi programa electoral i al suport ciutadà evident que té al darrera. Hem dit que SÍ allà on hi havia coincidència amb el Govern de la ciutat (en 664 acords de 820), ens hem abstingut on només compartíem parcialment els criteris (en 79 acords de 820) i hem dit clarament que NO quan hem estat en clar desacord amb l’equip de govern, sobretot amb la seva política fiscal i la seva política urbanística (en 77 acords de 820).

Aquesta és, d’altra banda, l’oposició que estic convençut que farem: una oposició lleial i constructiva, amb suport sense reserves al Govern en temes estratègics i en què s’hagi treballat amb consens, però sense renunciar a ser alternativa de govern, sense renunciar a plantejar i defensar amb convicció les nostres pròpies propostes quan ho considerem convenient i tinguem el suport ciutadà suficient per fer-ho.

I, finalment, declaro formalment obert aquest debat perquè una veu més autoritzada que la meva rebati (argumentadament, això sí) el que he volgut demostrar.

dijous, 7 de juny de 2007

De coincidències programàtiques i confiances personals.

La frase “Aquesta ha estat, finalment, la seva manera d'escoltar Sant Feliu” ha aixecat una petita polseguereta que no m’esperava. Dic que és petita, perquè afortunadament la gent que vota no viu pendent d’aquestes qüestions (quanta raó té en Loquillo cantant allò de les “hazañas de la gente normal”) i perquè malauradament repampinflen al gairebé 50% de gent que ni s’acosta a votar.

Així que no deixa de ser una polseguereta entre nosaltres. Però no deixa de tenir el seu interès...
Parlava de “la seva manera d’escoltar Sant Feliu” sense voler donar-hi (i estava segur que ho havia aconseguit...) cap to pejoratiu. Com que no existeix una manera inequívoca d’interpretar els resultats electorals, s’obre la possibilitat a diverses interpretacions. És a dir, els resultats són clars (PSC:8, ICV-EUiA:7, CiU:3, PP:2, ERC:1) però el que en fem posteriorment deixa un enorme camp de maniobra als partits, que actuen com a intèrprets d’una voluntat que no ha estat explícitament preguntada a la ciutadania.

Aquesta possibilitat d’interpretar o filtrar la veu de la gent que va a votar s’ha de regir per algun criteri, òbviament. Jo en situo bàsicament dos, però declaro oficialment inaugurat aquest debat. Per a mi, en principi, tot és qüestió de coincidències programàtiques o de confiances personals. Si es donen les dues, oli en un llum i, si no, comença l’espectacle de les negociacions.

Si tinguéssim en compte les coincidències programàtiques, Sant Feliu hauria optat decididament per un govern d’esquerres. Aquesta ha estat “la nostra” manera d’escoltar Sant Feliu, obrint el govern, a més, a CiU, en reconeixement de la seva tasca al govern de la ciutat aquests 4 anys. Ai, nosaltres sempre amb el lliri a la mà...

Prioritzar les confiances personals per damunt de les coincidències programàtiques ha estat, com deia, “la seva” manera d’escoltar Sant Feliu. El PSC diu que no ha enganyat ningú i és cert: ja ho havia anunciat amb anterioritat. Però això no treu l’obligació del PSC d’analitzar amb cura la voluntat de Sant Feliu: també hauria prioritzat un acord amb CiU si finalment la correlació de regidors hagués estat 9-7-2?

I, finalment, també deixo per al debat públic que he declarat formalment obert la correlació entre les variables coincidències programàtiques / confiances personals i les variables interès general / interès de partit.

Jo, personalment, em quedo amb una conclusió que fa temps que considero imprescindible portar a la pràctica de forma urgent. Els partits han de proposar horitzons a la ciutadania (i no només propostes a 4 anys), han de posar noms i cognoms creïbles i triables per la ciutadania (i no per la cúpula corresponent) i han de gestionar els resultats explícits de la voluntat popular (i en cap cas interpretar-la en virtut dels criteris a què vulguin donar prioritat en cada moment).

Per això, demano també formalment al meu partit (i als partits que vulguin corregir definitivament el fenomen de l’abstenció i el desafecte envers la vida pública en comptes de lamentar-se’n cada cop que toca) que impulsi una reforma clara de la llei electoral en el sentit de poder escollir directament l’alcalde (i algun dia el president de la Generalitat o el del Govern o el de la República!) i de poder triar entre els diversos regidors de les diferents candidatures mitjançant llistes obertes, per tornar tot el poder d’elecció a la ciutadania i corregir l’excés de poder que tenen les direccions dels partits.