Es deia Teoudah Souleymane.
Tenia 39 anys. Havia nascut a Guinea i la seva família vivia al Senegal. Va morir en les obres de construcció de la nostra nova piscina. El 18 d’agost, va caure de la bastida en què treballava i es va matar. Treballava en una empresa subcontractada de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).
Arran de la seva mort, des d’ICV-EUiA vam demanar de seguida a l’equip de govern dues qüestions: en primer lloc, explicacions en relació a les circumstàncies del fet i, en segon lloc, un tracte exquisit en el trasllat del cadàver i la tramesa de la indemnització corresponent a la seva família.
En aquest segon punt, l’Ajuntament de Sant Feliu està fent tota la seva feina i, malgrat les dificultats d’efectuar aquestes gestions amb els països centre-africans, està tenint una cura i un respecte excel·lent en aquesta qüestió. Crec que cal reconèixer-ho i agrair-ho a les persones que ho estan fent possible.
Del primer punt, però, no podem dir el mateix. La primera resposta del regidor d’Urbanisme em va deixar glaçat: “va tenir la fatalitat de ser molt alt i la barana de la bastida no va impedir la caiguda”. La investigació de CCOO sobre el tema deia, però, una altra cosa: aquell dia d’agost no hi havia el responsable de seguretat de l’empresa i la situació de la bastida no complia la normativa corresponent. Fa mig any (mig any!) vam demanar a l’equip de govern l’informe de la Inspecció de Treball sobre el compliment de les mesures de seguretat laboral en les obres que feia l’empresa on treballava Teoudah. Encara no el tenim.
Fa també mig any (mig any!) vam demanar les raons per les quals l’equip de govern no havia renovat el conveni amb CCOO i UGT en matèria de seguretat i salut en les obres a construir per l’Ajuntament, el qual feia una menció especial a les limitacions i el control de les empreses subcontractades. Era un conveni signat a la tardor de 2002 i que en cap òrgan de govern –que em consti- s’havia decidit anul·lar. Encara no les sabem.
El 26 de setembre, en nom d’ICV-EUiA, vaig demanar formalment i per escrit resposta a les qüestions que més amunt indicava. Exactament sis mesos després (26 de març, ja ha passat mig any!), i en un espai que és meu i propi, vull evitar l’oblit d’aquell obrer guineà, tan immigrant com els meus avis, i vull provar d’obtenir –encara que sigui per “la porta falsa”- la resposta a preguntes que, per a un govern d’esquerres i per més que es tracti d’una gran empresa com FCC, mai haurien de considerar-se incòmodes.
Arran de la seva mort, des d’ICV-EUiA vam demanar de seguida a l’equip de govern dues qüestions: en primer lloc, explicacions en relació a les circumstàncies del fet i, en segon lloc, un tracte exquisit en el trasllat del cadàver i la tramesa de la indemnització corresponent a la seva família.
En aquest segon punt, l’Ajuntament de Sant Feliu està fent tota la seva feina i, malgrat les dificultats d’efectuar aquestes gestions amb els països centre-africans, està tenint una cura i un respecte excel·lent en aquesta qüestió. Crec que cal reconèixer-ho i agrair-ho a les persones que ho estan fent possible.
Del primer punt, però, no podem dir el mateix. La primera resposta del regidor d’Urbanisme em va deixar glaçat: “va tenir la fatalitat de ser molt alt i la barana de la bastida no va impedir la caiguda”. La investigació de CCOO sobre el tema deia, però, una altra cosa: aquell dia d’agost no hi havia el responsable de seguretat de l’empresa i la situació de la bastida no complia la normativa corresponent. Fa mig any (mig any!) vam demanar a l’equip de govern l’informe de la Inspecció de Treball sobre el compliment de les mesures de seguretat laboral en les obres que feia l’empresa on treballava Teoudah. Encara no el tenim.
Fa també mig any (mig any!) vam demanar les raons per les quals l’equip de govern no havia renovat el conveni amb CCOO i UGT en matèria de seguretat i salut en les obres a construir per l’Ajuntament, el qual feia una menció especial a les limitacions i el control de les empreses subcontractades. Era un conveni signat a la tardor de 2002 i que en cap òrgan de govern –que em consti- s’havia decidit anul·lar. Encara no les sabem.
El 26 de setembre, en nom d’ICV-EUiA, vaig demanar formalment i per escrit resposta a les qüestions que més amunt indicava. Exactament sis mesos després (26 de març, ja ha passat mig any!), i en un espai que és meu i propi, vull evitar l’oblit d’aquell obrer guineà, tan immigrant com els meus avis, i vull provar d’obtenir –encara que sigui per “la porta falsa”- la resposta a preguntes que, per a un govern d’esquerres i per més que es tracti d’una gran empresa com FCC, mai haurien de considerar-se incòmodes.
Comentaris