dissabte, 18 de novembre de 2017

17/11/17: homenatge al moviment veïnal de Sant Feliu.




A les set del vespre, la sala era gairebé plena. A l'escenari, tots els portaveus dels grups municipals, expressant una voluntat clara de reconeixement unànime a les persones a qui retíem homenatge. També la conductora de l'acte, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals, l'entitat a qui vam encarregar l'exposició d'homenatge al moviment veïnal de la transició a Sant Feliu.

Obre la Conxita i ens recorda Labordeta: "Somos como esos viejos árboles...". Intervenen tots els grups i finalment jo (reprodueixo al final la meva intervenció aproximada). Una ovació llarguíssima precedeix a un documental excepcional: "La memòria present". En molts ulls, el tel d'una llàgrima. En molts cors, el batec d'un record i d'una lluita que va transformar Sant Feliu.

Després, un a un, el nom de tots els homes i totes les dones que van formar les primeres comissions gestores de les associacions de veïns, les primeres vocalies de dones, de joves. Lluitadors i lluitadores destacats de finals dels seixanta i de tots els setanta, però en cap cas únics. Van ser milers de persones les que van sortir al carrer en defensa dels barris, de les escoles, de l'ambulatori, del centre de planificació familiar, del català a la ciutat, dels drets de les dones, de la democràcia, de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia. Impossible nomenar un a un a tants de nosaltres, però sí nomenar un a un a les persones de la primera fornada del moviment veïnal. Una a una, van pujar a l'escenari, i tots els portaveus vam lliurar-los un senzill diploma de reconeixement i d'agraïment. A l'escenari, emocions, retrobaments, alegries, lluites recordades, compartides i guanyades.

Finalment, en representació de les desenes de persones que van pujar a recollir el seu diploma, van parlar tres ciutadans: Alejandro Huerga, Joana Martínez i Manuel Guerra. Una bona representació de la pluralitat i de la unitat que va canviar Sant Feliu. L'Alejandro, que llavors era del PSUC, remarcant els vincles entre el moviment obrer i el moviment veïnal. La Joana, que llavors era de l'OIC, remarcant els vincles entre el moviment feminista i el moviment veïnal. El Guerra, que llavors era del PSC, remarcant els vincles entre el moviment també incipient de les APA i el moviment veïnal. Una molt bona representació de la unitat de l'esquerra a Sant Feliu en aquells moments, i que tants bons resultats va donar. Al final, foto de família i inauguració de l'exposició.

Vaig sortir de l'acte molt cansat i adolorit, però molt més content. El considero un acte just, convenient, oportú, necessari. Les raons: les que vaig dir en la meva intervenció, que tot seguit reprodueixo de manera aproximada (com sempre, vaig parlar sense papers... però amb un guió clar del que volia dir i del que volia que se m'entengués):


Bona tarda, mestres!

Em sumo a les paraules d'agraïment que acaben de pronunciar els portaveus de tots els partits presents a l'Ajuntament, i faig meva la paraula que Manel Leiva ha fet servir per referir-se a vosaltres: sou els nostres mestres en la lluita per un Sant Feliu millor, en la lluita per la democràcia, en la lluita pels drets dels treballadors i de les treballadores. Mestres: sou els nostres i les nostres mestres!

Deixeu-me que us recordi novament el sentit d'aquest acte d'homenatge. És, com ja s'ha dit, un acte de reconeixement i d'agraïment, però també és un acte contra la invisibilitat i contra l'oblit.

En aquests moments, s'estan remodelant les places de la Salut i de Francesc Macià. No hem volgut, no pot ser, que en les persones que hi passin, que hi passegin, es dilueixi, es perdi, s'ignori, que aquestes dues places són el resultat de la lluita dels veïns i de les veïnes per evitar la densificació dels barris, la pèrdua d'espai públic, per lluitar contra l'especulació que la dictadura protegia i afavoria.  Personalment, no vull que s'esborri el record de les Adela Barquin que van aconseguir la plaça de la Salut o dels Ramon Queralt que van aconseguir la plaça de Francesc Macià, que el seu nom caigui en l'oblit, que la seva lluita sigui oblidada, esborrada, desconeguda, invisible.

Aquests actes d'homenatge, d'agraïment, de visibilitat, de memòria, tenen tres moments, tres formats:
  •         Aquest acte solemne a l’auditori,
  •         L’exposició que obrirem al públic immediatament després,
  •         El mural que recordarà per sempre la vostra incansable, tenaç i meritòria lluita per una vida digna als nostres barris, per una vida digna a la nostra ciutat.
Aquests tres moments o formes d’agraïment tenen darrera els noms i els cognoms de les persones que ho han fet possible i que vull agrair tot seguit.
  • En primer lloc, el Centre d’Estudis Comarcals i l'Arxiu Local i Comarcal, a qui vam encarregar l’exposició i que va compartir amb l’Ajuntament la convicció de la necessitat de l’homenatge i l’entusiasme per donar-li la forma concreta que avui estem veient. Gràcies, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis, i a les persones que directament han treballat en l’exposició, el vídeo, la guia, etc: Esther Hachuel, Neus Ribas i Bea Jiménez. Gràcies, Mari Luz Retuerta i Josep Maria Campderrós.
  • En segon lloc, un agraïment a qui ha creat els suports materials per a aquests materials: el video que veurem tot seguit (Eva Murgui i Oliver Méndez), els diplomes que lliurarem (OPAC), els plafons de l’exposició (Eva Murgui i Carol Rodríguez ) i el llibret de l’exposició (Olga Casado)
  • En tercer lloc, un agraïment al personal municipal que ha coordinat, orientat i seguit aquests treballs. En representació seva, deixeu-me esmentar i agrair especialmenta Carles Olona, Conxita Montoro i Clara Bosch pel que fa a l’organització de tots els esdeveniments que conformen aquest homenatge.
No em vull allargar més i vull donar pas tot seguit al video que recull les vostres lluites, que recorda el Sant Feliu que podríem haver estat si no haguéssiu lluitat diàriament, intensament, col·lectivament, contra la dictadura franquista i l’especulació a què la dictadura va donar cobertura i va afavorir.

Però deixeu-me acabar en una clau personal, molt personal. Jo em vaig formar políticament amb tots i totes vosaltres, vaig aprendre molt de tots i totes vosaltres. Per edat i per trajectòria, em considero una part de tots i de totes vosaltres; era a les manifestacions de l’ambulatori, de les escoles, de l’Alumini. Amb tota seguretat, quan deixi de ser alcalde, altres generacions amb altres trajectòries dirigiran la ciutat. I no he volgut que aquestes generacions i persones noves desconeguessin o coneguessin només parcialment les lluites d’ahir que són presents, enormement presents, positivament presents, en el Sant Feliu d’avui. No he volgut que desconeguessin els fets i que oblidessin els noms de les persones. No he volgut que rebessin l’avui i construïssin el demà com si no hi hagués hagut centenars i milers de mans a qui contínuament hem de donar les gràcies, hem de dir-los gràcies.

Després del vídeo direm tots els seus noms, un per un, una per una. Però deixeu-me que, en un sol minut i amb el risc involuntari d’algun error o informació insuficient, resumeixi el meu agraïment, el meu reconeixement i el meu homenatge en les persones que avui, perquè són mortes, no poden acompanyar-nos:
  • Toni Amigó Castells.
  • Adela Barquín Cobo, la Pasionaria de la Salut.
  • Josep Carbó Colomer,
  • Esteban Crespo Mellado
  • Quico Daban Jordan
  • Rafael de la Haba Acosta
  • Antonio de Oses Fuentes
  • Antonio de Oses Leiva
  • Joan Fernández Jurado,
  • Isidoro Garcia Indiano
  • Miguel García Rodríguez
  • Josep Gimeno León
  • Ramon González López
  • Gabriel Hita Abad
  • Josefa López Alcaide
  • Joan Morejón Sánchez,
  • Juan José Ortega Perlado, l’estimat Napo,
  • Jaime Pereira Sanz
  • Manuel Pinilla Corpas
  • Fernando Pintado Ruiz
  • Manuel Plaza Díaz
  • Joaquim Prats Lladó 
  • Ramón Queralt Segura,
  • Joana Raspall Joanola, la nostra estimada Joana
  • Bernabé Tolosa Grau
  • Juan Sánchez Carreño
  • Llorenç Sans Fábregas
Siguin les dues darreres persones, Juan Sánchez i Llorenç Sans, el resum més clar i emotiu de la unitat de les persones que, amb dues llengües i a una sola veu, vingudes de tots els racons d’Espanya, van fer possible la visió i la voluntat de Sant Feliu com un sol poble, una visió i una voluntat que cal preservar clarament en el futur, sigui quin sigui el futur que democràticament ens donem.

Per a tots ells, per a totes elles, demano, que, dempeus, en comptes d’un minut de silenci, fem una llarga, intensa i merescuda ovació d’homenatge.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Fins al 04/12: vota les obres d'estiu de l'any que ve!


Com vaig explicar en aquest escrit, durant el mes de setembre les persones o entitats que van voler, van poder presentar propostes per a les obres d’estiu de 2018. Es van recollir mès de cinquanta propostes, que durant el mes d’octubre han estat analitzades i valorades pels arquitectes municipals. S'han afegit a propostes presentades en les dues edicions anteriors, que ja van ser valorades al seu dia.

S'han establert així 20 possibilitats de votació, resumides tot seguit, i de les quals en pots votar fins a tres:
En aquesta adreça tens tota la informació que necessitis abans de votar: www.santfeliu.cat/obresestiu2018. També s'expliquen les propostes que s'han desestimat i per què. D'entre aquestes, la més proposada és la reparació completa de la vorera del carrer del Pla. No està a la llista de les 20 sotmeses a votació per dues raons: sobrepassa l'import de 100.000€... i es farà en les inversions municipals de l'any que, conjuntament amb la vorera pendent de Jaume Ribas (la dels números senars).

L'objectiu de les obres és, com sempre, el de fer un espai públic de qualitat a tots els barris, millorant les condicions de vida del dia a dia de la ciutadania. L'objectiu del procés de decisió és també, com sempre, afavorir la participació de la ciutadania en la presa de decisions per aquesta millora del dia a dia, fer pedagogia política per fer un Sant Feliu de tothom amb tothom.



Annexos: 

Obres votades i fetes l'any 2016:
  • Fer una rampa accessible entre la Rambla i el carrer Joaquim Monmany, en un lateral de l'ambulatori.
  • Eliminar barreres arquitectòniques en cinc cruïlles: 1) Carles Buigas amb Comte Vilardaga, 2) Torras i Bages amb Vidal i Ribas, 3) Joan de Batlle amb Clementina Arderiu, 4) Sàmson amb passeig del Canal, davant de l'Escola Gaudí, 5) passeig Onze de Setembre amb Constitució.
  • Reordenació i millores de seguretat en quatre cruïlles o voreres: 1) passeig Nadal amb carrer de Dalt, 2) Sant Josep amb Rupert Lladó, 3) Estelí amb Clementina Arderiu, 4) ampliar vorera davant l'entrada de l'Escola Martí i Pol.

Obres votades i algunes encara en construcció l'any 2017:
  • Crear una placeta a la cruïlla dels carrers Daoiz y Velarde, Josep Ricart i Sant Jaume.
  • Millores a cinc cruïlles, eliminant barreres arquitectòniques i ampliant voreres: 1) Josep Ricart amb Santiago Rusiñol, 2) Roses amb passatge Fargas, 3) Joaquim Monmany amb Santa Creu, 4) Daora amb Frederica Montseny, 5) Hospitalet amb Coll i Alentorn.
  • Millores al Parc Europa.
  • Crear un nou espai de lleure: la Pineda de la Salut.

dissabte, 11 de novembre de 2017

14/11, 19:00, a l'Ajuntament: què farem al 2018 amb els teus diners?


Aquest dimarts, a les set del vespre, informarem sobre el pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2018. Enguany, però, hi ha un canvi important sobre les presentacions dels anys anteriors: els números i conceptes que explicarem dimarts, ja es poden consultar prèviament en aquest enllaç. Hi trobareu:

Per tant, per primer cop, es convoca no a un acte merament informatiu, sinó a un acte de deliberació sobre un esborrany presentat prèviament a la ciutadania.

Com es pot veure a la presentació, estem parlant d'un pressupost de gairebé 45 milions d'euros, dels quals gairebé 40 milions són del pressupost ordinari, i una mica més de 5 milions són del pressupost d'inversions, als quals cal afegir entorn de 3 milions d'euros que "s'arrosseguen" del 2017 al 2018. Gestionarem, per tant, entorn de 48 milions d'euros.

Tot i que en parlarem el dimarts que ve en aquest acte públic, i ho debatrem en el ple del 30 de novembre, avanço algun dels elements més destacables del pressupost de 2018:
  • no hi haurà increment de la pressió fiscal: els impostos, taxes i preus públics es mantenen al 2018 igual que al 2017. Recordem que l'IBI de 2017 ja va ser un 3% inferior al de 2016.
  • posada en funcionament del nou Casal de Joves, abans de Setmana Santa.
  • acabament de les places Francesc Macià (abans de l'estiu) i de Lluís Companys (a la tardor)
  • amb les obres de Lluís Companys, obertura d'un debat sobre la mobilitat i la peatonalització al centre de la ciutat,
  • nous vestidors al camp de futbol de Falguera,
  • noves voreres al carrer del Pla i a la vorera dels senars de Jaume Ribas,
  • commemoració de la 60a edició de l'Exposició Nacional de Roses,
  • posada en funcionament de la Finestreta única empresarial (FUE)
I moltes coses més... Us convido, finalment, a dues coses:
  1. Consultar on line la proposta de pressupost que planteja l'equip de govern,
  2. Debatre presencialment aquesta proposta de pressupost, dimarts que ve a la tarda.
Fins dimarts!!!




Annex: repàs de nocions bàsiques...

divendres, 10 de novembre de 2017

Fet als barris (8/8): al novembre, el barri Centre!


Darrer dels vuit capítols de "Fets als barris". Dedicat al barri Centre o de Can Nadal, com li volguem dir. El barri on vaig néixer, fa seixanta anys. Pràcticament, tot el Sant Feliu de fa seixanta anys, quan no arribàvem a deu mil habitants.

Vaig néixer al carrer que llavors es deia General Moscardó, i abans i després es va dir Pi i Margall. En una casa llogada a la Sra. Dolors de cal Cagarraïms, compràvem el pa a la Puríssima, la verdura i la fruita a cal Mataporcs, el menjar per als conills a cal Graner, el peix, el pollastre i la carn a la Plaça, els queviures de cada dia a ca la Júlia. Ma mare havia treballat, des dels deu anys, a cal Corrons i mon pare des dels catorze a l'Alumini i des dels vint a la Matacàs, en un Sant Feliu que, tret dels carrers Sant Antoni i Santa Maria, s'estenia entre el carrer Falguera i la via del tren. Un Sant Feliu on a la tardor se sentia l'olor de la premsada del vi als Pagesos, als carrers on jugàvem calia aturar-nos quan passaven els carros de cal Puntaire o de cal Roldan, per Setmana Santa tot era silenci, per Corpus tot eren catifes de flors i per Sant Joan cada carrer tenia la seva foguera.

Aquell Sant Feliu es reflecteix en aquest vuitè capítol en l'Àngels Prats, la gran de cal Cagamànecs. L'acompanyen un santfeliuenc nascut a Can Calders i a qui li agrada calar foc a la Salut, en Carles Muñoz, i un santfeliuenc tan "nouvingut" com imprescindible, l'Esteban Barbaría, l'ànima de l'Ateneu.

Parlen de tot: d'aquell Sant Feliu i del Sant Feliu del segle XXI, del comerç, del soterrament, de les festes, de la mobilitat. de la nostàlgia i de la modernitat. Apunten temes que caldrà tenir present: la visibilitat de la diversitat (menor que en altres barris), l'ordenació del trànsit (que requereix segurament alguna reflexió a fons en aquest sentit), l'aberració de les vies a cel obert, etc.

Amb aquest capítol, es tanquen les reflexions de vint-i-quatre persones sobre el seu entorn vital, sobre el seu primer àmbit de relació social. Personalment, crec que han valgut molt la pena les seves vivències, opinions, reflexions. Reitero les meves felicitacions pel gran treball conjunt de Fet a Sant Feliu Skrei Studio... i els suggereixo que vagin pensant en alguna altra fructífera col·laboració!!!


Annex:
Finalment, recordo els enllaços als videos i els apunts de cadascun dels set barris anteriors:

dimecres, 8 de novembre de 2017

Escola Gaudí, promoció de 1967: gràcies!


Era el setembre de 1976. Jo tenia 19 anys acabats de fer. Estava a punt de començar 3r de Químiques, a la Diagonal. Els dos anys anteriors havia treballat d'administratiu a la Matacàs: a la fàbrica de 8 a 3, i a la Uni de 4 a 9. Els meus pares volien que jo només estudiés... però jo no volia "viure dels papes" i volia treballar com a fill de classe obrera que era... Quins temps... Encara tenia temps per a la política i per al Cau.. però anava una mica de bòlit. 

A l'abril de 1976, després del Congrés de Cultura Catalana, una de les reivindicacions va ser la de "Català a l'Escola!". I vam aconseguir que el darrer ajuntament de la dictadura franquista destinés una partida per fer classes en alguns cursos d'escoles públiques. I així va ser com, al setembre de 1976, Agustí Vilar, Jordi Giol i jo mateix vam ser els primers professors de català a les escoles públiques de Sant Feliu. De moment, només a 3r i 4t d'EGB. I així, jo vaig ser el primer "profe de cata" de les escoles Nadal i Gaudí. 

El 15 de setembre de 1976 vaig entrar per primer cop en una aula. Havia de ser una cosa provisional, mentre acabava la carrera. La primera tarda que vaig entrar a l'escola Gaudí, uns nens de set o vuit anys jugaven a la porta. Vaig tocar el cap d'un i li vaig dir: "Hola, maco!"... i ell em va respondre "moco lo será tu padre!". Bufff, Jordi, estàs segur que això és "lo teu"?

Aquests "cincuentañer@s" de les fotos feien, a setembre de 1976, 4t d'EGB. Van ser dels meus primers alumnes, de les meves primeres alumnes. Era el tercer curs que feien a una escola que es va inaugurar tot just al setembre de 1974. Van fer pàrvuls (els que el van fer...!) i 1r d'EGB en una escola de la Zona Franca, que es deia Isaac Peral, on anaven en autobusos que sortien cada matí de la plaça de l'Estació des de 1969. Recordo que de les quatre aules on vaig començar a fer classes, amb més de cent trenta nens i nenes, només n'hi havia un que parlés en català a casa seva. De manera voluntària, a més, em quedava al Gaudí a fer classes gratuïtes i voluntàries de català als nois i noies de 7è i 8è d'EGB, amb una important assistència. I a més, feia classes de català al Centre Parroquial i a la capella Sagrament per acord amb les respectives associacions de veïns.

Eren els temps del Castell d'Iràs i no Tornaràs, de l'Espardenyeta, d'en Pere sense Por, de jocs i cançons, de teatre i de guitarra per entrar en contacte amb una llengua aliena a la immensa majoria de les cases. Aliena també a uns barris (la Salut i Can Maginàs) que lluitaven en castellà pels carrers asfaltats, per les clavegueres, per l'ambulatori, per les escoles, que lluitaven en castellà per una Catalunya millor. Temps de lluites en dues llengües però amb una sola veu. Vaig tenir la sort i l'orgull de ser-ne protagonista al costat de molts altre homes i dones, la majoria comunistes. Em revolta que, avui, un sector de la gent tregui importància a les lluites enormement transformadores que van conviure aquells dies i van portar la democràcia a tot l'Estat i l'autonomia a Catalunya.

Torno als homes i dones de la foto de dalt, que són els nens i les nenes de la foto de baix. Vaig ser el seu professor de català fins 8è d'EGB. Amb ells, vaig anar enamorant-me de la meva feina de professor, vaig descobrir la connexió tan especial que hi ha entre professor i alumne quan s'entenen i avancen en la mateixa direcció, vaig anar creixent en seguretat i recursos a l'aula, vaig anar reorientant la meva vida de la meva intenció inicial de la indústria química a la meva passió posterior de l'ensenyament públic. I el que havia de ser una ocupació provisional mentre acabava la carrera, es va convertir en una de les meves dues passions vitals compartides: l'ensenyament i la política.  Personalment, li dec molt a aquells anys de l'Escola Gaudí, li dec molt a aquells nens i nenes de la foto de baix, nascuts al 1967 i que van fer una festa conjunta el 4 de novembre, a la qual em van voler convidar, i als altres alumnes d'aquells cinc anys que hi vaig passar.  Ells/es van créixer i evolucionar dels 9 als 14 anys, i jo ho vaig fer dels 19 als 24 anys.

Però a aquest grup en concret, a la promoció de 1967, hi ha un motiu especial que em va arribar tan tan endins, que mai em puc estar d'agrair-los-el. L'any que jo vaig marxar del Gaudí (vaig anar a la llavors Escola Modelo, avui Escola Falguera, al setembre de 1981) era l'any que també ells deixaven l'escola. Llavors era costum fer el viatge de final de curs de 8è a Mallorca, i els vaig acompanyar, amb dos professors més (Pablo Garrido, també a la foto on tallàvem el pastís d'aniversari i Angela Esteban, que no va poder venir). Va ser un viatge molt bo, que recordo de manera molt entranyable. Jo m'ho vaig passar molt bé, i recordo una anècdota que vull compartir. Un matí que vam anar a la platja, em vaig deixar el rellotge a la tovallola, i algú me'l va robar. Quan ho van saber, aquells nois i noies de 14-15 anys van fer una recol·lecta sense que jo notés res de res, i quan tornàvem a Sant Feliu... em van regalar un rellotge nou, que encara conservo. No us podeu imaginar com em va emocionar aquell regal, de valor infinit! Com em va refermar en la meva decisió professional i vital de dedicar-me a l'ensenyament!!!

Gràcies, promoció del Gaudí de 1967!
Gràcies, alumnes amb qui he treballat, après i gaudit a les altres promocions del Gaudí!
I del Falguera, Nadal, Pau Vila i especialment, molt especialment, als de 1r i 2n d'EGB del Monmany!
Gràcies al professorat amb qui he compartit tants i tants bons moments en aquestes escoles!
Gràcies a tot el professorat, a totes les AMPA, a tot el personal auxiliar, a totes les famílies!
Gràcies, gràcies, gràcies!!!

Ah! I gràcies, cincuentañer@s, pel vostre agraïment: