dissabte, 12 d’agost de 2017

Nocions bàsiques sobre UN referèndum, sobre EL referèndum.

D'aquí a 50 dies, Junts pel Sí i la CUP han convocat al poble de Catalunya a un referèndum?/consulta? sobre la independència de Catalunya. Dic Junts pel Sí la CUP perquè, tot i que convoquin des del Parlament, no és el Parlament com a tal qui convoca a la ciutadania de Catalunya, ja que la convocatòria no té la majoria suficient que preveu l'Estatut de 2006 per poder ser superat o reformat. I en aquest punt, no ha estat afectat per la lamentable sentència del Tribunal Constitucional de 2010.

Vaig als interrogants; això que convoquen Junts pel Sí i la CUP és un referèndum institucional o és una consulta de partits? Sé que qui està convençut d'una cosa o de l'altra, no canviarà d'opinió perquè jo, en una tarda de vacances, convidi a la reflexió. Però crec, tot i això, que convidar a la reflexió sempre és positiu, i compartir i potenciar espais de reflexió i deliberació (com pretenc amb aquest blog) també, així que... som-hi!

Em basaré en dos textos, tot i que qui convido a qui vulgui a debatre'n més. Un, de caràcter general, elaborat per la coneguda com a "Comissió de Venècia". L'altre, de caràcter específic,  que ha de regir la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP:
  1. "Código de buenas prácticas sobre referendos" (Comissió de Venècia, juny de 2007)
  2. Llei del Referèndum (esborrany presentat al TNC el 4 de juliol)

1. Què diu la Comissió de Venècia?
Foto de l'article d'El Periódico: "Què és la Comissió de Venècia?"
Apartat I: Els referèndums i la tradició electoral d'Europa.
  • 1.1. Sufragi universal. Dret de vot de tothom a partir de la majoria d'edat. Estableix criteris sobre temps de residència, etc (pàg. 6)
  • 1.2. Padrons electorals. Han de ser públics, fiables, actualitzats, revisables per les persones que ho vulguin, etc. (pàg. 7)
  • 2.2. Vot: igualtat d'oportunitats. La igualtat d'oportunitats ha d'estar garantida per als simptatitzants i opositors de la proposta sotmesa a votació. L'article detalla com s'ha de garantir aquesta igualtat d'oportunitats (pàg. 7 i 8).
  • 3.1. Llibertat dels electors per formar-se una opinió. Les autoritats han de proporcionar informació objectiva, equilibrada entre els punts de vista a favor i en contra, i amb temps suficient  (pàg. 9)
  • 3.2. Procediment de vot i evitació de frau. Criteris sobre urnes, vot per correu o electrònic, recompte, observadors, interventors, etc. (pàg. 9 i 10)
Apartat II: Condicions per a la implementació d'aquests principis.
  • 1. Respecte als drets fonamentals. (pàg. 10 i 11)
  • 2. Característiques de la llei que reguli el referèndum. Estableix totes les concrecions organitzatives i afirma que s'han de conèixer un any abans de fer el referèndum (pàg. 11)
  • 3. Garanties processals. a) organització del referèndum per un organisme imparcial (i n'exposa els criteris), b) observació nacional i internacional del referèndum (el mateix dia i també l'abans i el després), c) sistema efectiu d'impugnació (òrgans, procediment, etc), d) finançament (pàg. 11 a 13).
Apartat III: Regles específiques.
  • 1. Estat de dret: els referèndums han de complir tota la legislació vigent i ser previstos per la Constitució o una llei que hi sigui conforme (pàg. 13).
  • 2. Validesa processal del text sotmès a referèndum: requisits formals (pàg. 14)
  • 3. Validesa substantiva del text sotmès a referèndum: els textos sotmesos a referèndum han de complir tota llei superior i no poden qüestionar la democràcia, els drets humans i l'estat de dret (pàg. 14)
  • 4. Regles específiques per als referèndums convocats per iniciativa popular. (pàg. 14 i 15)
  • 5. Paral·lelisme en els procediments i normes que regeixen els referèndums: quan són a iniciativa popular o parlamentària, quan són vinculants o consultius, etc. (pàg. 15 i 16)
  • 6. Opinió del Parlament: necessitat que el Parlament expressi opinió no vinculant abans de la realització d'un referèndum promogut per iniciativa popular (pàg. 16)
  • 7. Quòrum: és recomanable no estipular: a) participació mínima, i b) percentatge mínim d'aprovació (pàg. 16).
  • 8. Efectes del referèndum: han de ser estipulats clarament a la llei (pàg. 17)
El document té onze pàgines més, que aclareixen o completen tot l'articulat anterior. Hi ha elements dels quals fins i tot la Unió Europea ha discrepat (per exemple, en el referèndum de independència de Montenegro, si no recordo malament, va exigir un 55% de participació i un 55% de vots afirmatius), però, més enllà d'acords o desacords (jo, personalment. no comparteixo el criteri de no estipular un mínim de participació i de vot favorable), aquest és el dictamen de la Comissió de Venècia, i amb aquests paràmetres la comunitat internacional (i molta gent dins de Catalunya, també) valorarà si la convocatòria de l'1 d'octubre és un referèndum homologable internacionalment o si és una altra cosa.

Jo, personalment, i a la llum d'aquest articulat, entenc que la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP incompleix clarament els criteris de la Comissió de Venècia. I què crec, sempre personalment, que és la convocatòria de l'1 d'octubre? Ho explico i ho sotmeto a debat quan hagi acabat el meu resum del segon text en què baso aquest article: la llei del referèndum presentada al Parlament el 31 de juliol.


2) Què diu l'esborrany de Llei del Referèndum que ha regular el proper 1 d'octubre?
Foto de l'article del diari Ara: "Així és la llei del referèndum".


  • Exposició de motius. Emmarca el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya en el dret internacional (pàg. 1 a 3)
  • Tìtol I: Objecte de la llei: celebrar el referèndum, definir-ne les conseqüències i crear la Sindicatura Electoral. (pàg. 3).
  • Títol II: de la sobirania de Catalunya i el seu Parlament: defineix a Catalunya com a subjecte polític, al Parlament com al seu representant i a aquesta llei per damunt de qualsevol altre ordenament jurídic. (pàg. 3 i 4)
  • Tìtol III: del referèndum d'autodeterminació; estableix la convocatòria, la pregunta, les possibilitats de vot, les paperetes, etc. (pàg. 4 a 6).
  • Títol IV: de la data i convocatòria del referèndum: fixa l'1 d'octubre, explica la campanya, etc. (pàg. 6 a 8).
  • Títol V: de les garanties del referèndum: exposa el paper dels interventors (tant de partits com d'organitzacions interessades), dels observadors internacionals, etc. (pàg. 8 i 9)
  • Títol VI: de l'Administració electoral: Secció 1: crea la Sindicatura Electoral de Catalunya i les sindicatures electorals de demarcació (pàg. 10 a 14); Secció 2: estableix les seccions i meses electorals (pàg. 14 a 18); Secció 3: l'administració electoral del Govern, que n'estableix les funcions: facilitar el cens, definir el mapa electoral, procedir a l'elecció per sorteig de les meses electorals, seleccionar i formar els representants de l'administració, etc. (pàg, 18 a 20)
Aquest títol sisè situa en la Generalitat moltes tasques que fem els ajuntaments: el sorteig dels components de les meses, la seva formació, la revisió de les dades del cens, les preguntes o queixes sobre el cens, la designació dels representants de l'administració, etc. També organitza el paper de les Sindicatures que substituiran les conegudes com a Juntes Electorals (provincial, de zona (partits judicials), etc) i que compten amb la supervisió i control de l'Administració de Justícia. Tenint en compte que, en unes eleccions o referèndum com els que coneixem des de fa 40 anys, el desplegament d'aquests instruments ja creats requereix gairebé dos mesos (s'ha de comunicar als electors mitjançant tarja el lloc on ha d'anar a votar, s'ha de donar temps suficient als membres de les meses per comunicar-los-ho i per formar-los, etc), a mi personalment em costa de creure que tot es pugui fer, encara que no hi hagués cap recurs per part de ningú, en el mes i mig i cinc dies que van d'avui a l'1 d'octubre.. més quan el ple per al debat d'aquesta llei no està ni tan sols convocat al Parlament. Més encara, cap ajuntament té ni una sola instrucció escrita de com ens afecta la llei, més enllà de l'art. 30.2 de l'esborrany presentat a primers de juliol, que textualment diu: "Els Ajuntaments posaran a disposició de l’administració electoral del Govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que s’utilitzen habitualment com a centres de votació. En cas que no sigui així, l’administració del Govern de la Generalitat podrà habilitar locals alternatius per a garantir l’emissió del vot dels electors de la/les secció/ns electorals que corresponguin."

Fent una lectura que compari l'esborrany de la llei de referèndum amb l'anterior dictamen de la Comissió de Venècia, jo arribo a la conclusió que la llei DEL referèndum no compleix els requisits que el marc internacional situa com a vàlids per a UN referèndum efectiu, és a dir, reconegut internacionalment. I crec, espero que com tothom, que en un escenari on no actuem sols, no compta només el que nosaltres vulguem, sinó com els altres ens perceben, ens interpreten o ens avaluen. Ho explicava fa poc amb claredat un independentista com Vicenç Fisas al diari Ara en l'article "El reconeixement internacional d'un Estat". No n'hi ha prou amb què una part important de Catalunya vulgui ser un Estat, cal que l'ONU ho reconegui: i el camí que estem seguint precisament no ho facilita. Ni acord amb l'Estat Espanyol (i Espanya és una democràcia i un estat de dret reconegut com a tal per tothom, i que fan riure els intents de comparar-nos amb països de baixa qualitat democràtica) ni acord a Catalunya (som molts els que volem un referèndum amb els estàndards democràtics fixats i acceptats per tothom, homologable internacionalment, efectiu, però que no veiem clar "una altra cosa" que no respongui a aquests estàndards)

Personalment, i acabo, valoro la convocatòria de Junts pel Si i la CUP més aviat com un acte seu de precampanya electoral a les eleccions que hi haurà immediatament després de l'1 d'octubre, passi el que passi d'aquí a 50 dies. I no la valoro com el referèndum que ha de permetre, amb el temps, la iinformació, la deliberació, l'equanimitat i les garanties necessàries, donar la veu al poble per resoldre el conflicte polític evident entre els actuals governs de Catalunya i de l'Estat.

Però això és una opinió personal i depassa la intenció d'aquest article de convidar primer a la reflexió i després a la deliberació: fer pensar sobre el què és i el què no és un referèndum efectiu, i ajudar a tenir criteri per identificar l'anunci de convocatòria del proper 1 d'octubre. I després, que cadascú actuï d'aquí a 50 dies lliurement i en conseqüència.


dissabte, 5 d’agost de 2017

04/08/17: visita d'obres a la plaça de la Salut i al "pont verd".

Les obres de la plaça de la Salut estan mostrant ja els grans canvis que experimentarà aquest espai emblemàtic de la nostra ciutat. Uns canvis que vaig explicar aquí quan estàvem en fase de projecte i que ara van agafant forma. En faig un resum en algunes imatges, recordant l'estat inicial, el resultat final i l'estat en què avui els hem vist:

1) Des de la carretera de la Sànson:
Abans de les obres, un racó ple d'escales i amb un mur aïllant del carrer:
Quan estigui acabada la plaça, hi haurà una gran rampa central que portarà al mig de la plaça, desapareixerà el mur de la carretera i es generaran dues zones amb gespa i flors:
A 4 d'agost, ja es va veient la rampa central i les zones que s'ompliran de gespes i, en algun punt, de rosers.

En aquesta foto es veu que ja no hi ha el mur que separava la plaça de la vorera. Això permetrà una vorera molt més àmplia i que la plaça doni directament a la carretera de la Sànson:


2) Venint des de la Riera de la Salut pel carrer Sagrament:
Abans de les obres, una part estreta sota porxo i unes escales per accedir-hi:
Quan estigui acabada la plaça, una rampa portarà al mig de la plaça i separarà dos espais: una àmplia zona de jocs infantils, i el nou porxo que presidirà la plaça:
Per com estava el material d'obra, no vaig poder fer les fotos des del mateix punt d'aquesta imatge, però crec que es veu prou bé. La rampa també està feta, la zona de jocs ja està definida, s'està començant a posar la ceràmica de revestiment i el nou porxo ja té l'estructura:
3) Des del mig de la plaça:
Abans de les obres, la part final estava marcada pel porxo i per les graderies en arc, que ocupaven un espai important i d'alguna manera desaprofitat:

Quan acabin les obres, es generarà un espai  molt més gran i obert, presidit en un extrem pel nou porxo i, per l'altre, pel gran mural que presidirà la plaça en aquesta paret mitjancera que sembla reclamar l'atenció que finalment tindrà:
L'estat actual de les obres permet veure ja les característiques d'aquest espai central de la plaça. Acabo amb un recordatori de calendari: les obres van començar al febrer i una previsió inicial d'un any de durada, però el bon ritme d'execució de les obres i esperem que l'aparició de poques "sorpreses" (fins ara, només dues) permet pensar als arquitectes que segurament la durada serà inferior.
4) El gran mural que commemorarà la lluita veïnal del barri:
Com vaig explicar en aquest escrit, la mobilització dels veïns i de les veïnes de la plaça va evitar que aquí hi hagués un nou bloc de pisos i una gasolinera. Aquella lluita no pot anar caient en l'oblit, com si aquell veïnat no hagués protagonitzat més que una "batalleta" que s'esborra en el temps. Cal que Sant Feliu reconegui i homenatgi aquella lluita i tantes altres que, amb una forta empremta comunista, van plantar cara a l'especulació a costa de la classe obrera i van fer possible la nostra ciutat d'avui. Aquest serà l'espai permanent d'aquest merescut homenatge:
400m2 de superfície per dir "gràcies" i "no us oblidem". El mur ja està a punt: la comunitat de veïns va donar el seu permís a l'Ajuntament i ja s'han fet els treballs previs a l'obra d'art que aviat hi haurà. De moment, estem en ple concurs públic, fins al 15 de setembre: s'hi han presentat artistes de tot el món! Acabarem l'any amb el veredicte del concurs públic i la pintura es farà durant la primera meitat de l'any que ve, segons els compromisos de l'artista guanyador/a.
Aquest mur serà el germà gran d'aquesta petita però enorme placa:


i 5) Què passa amb el pont verd???
La visita d'obres va acabar al "pont verd" que uneix la Salut amb Can Maginàs per sobre les vies. Una obra que té el projecte aprovat des de... febrer de 2016, com explicava aquí, i que primer per retards en les autoritzacions imprescindibles d'ADIF i ara per retard en el subministrament de material, té un ritme molt més lent del previst.
Com es pot veure, ja s'han fet els treballs per poder fer els fonaments de la rampa pel costat de Can Maginàs. El retard en el subministrament de ferro per poder encofrar i formigonar està generant entre malestar i bromes en el veïnat, que ja parla de la Sagrada Família de Sant Feliu. Vull fer una crida a la paciència (les obres ja han començat i no s'aturaran) i  a la comprensió: els arquitectes estan seguint molt de prop les obres amb la intenció de limitar al mínim els moments en què s'hagi de tallar el pas pel pont i assegurar que pugui fer el seu servei, malgrat tot.

Pineda de la Salut.
Em va faltar temps per veure la darrera intervenció al barri durant aquest estiu: arranjar la zona coneguda com "la Pineda de la Salut", que va reivindicar amb una neteja veïnal i una primera festa l'Associació de Veïns i que va sortir votada amb les obres d'estiu d'enguany. En parlare més endavant, quan comenci a ser també una realitat, a l'inici de la propera tardor.

divendres, 4 d’agost de 2017

Homenatge a una generació de valents.

Fa temps que volia escriure en homenatge a la generació que m'ha precedit: la generació de la meva mare, que als 10 anys va anar a treballar a Can Corrons; de la meva sogra, que als 8 anys ja segava pels camps de la Manxa; del meu pare, que als 14 ja treballava a l'Alumini; del meu sogre, aprenent de pastisser des dels 13... Una generació que no va tenir ni infància ni adolescència ni joventut, que va néixer en un país destrossat, ple del fred i la fam de la postguerra. Nascuts aquí o vinguts per centenars de milers des de tota Espanya, units pel mateix esperit de supervivència i per la voluntat de ferro que els seus fills i les seves filles, que nosaltres, mai mai mai passessin pel que ells i elles van haver de passar. Centenars de milers de persones de 70 i molts anys en amunt, centenars de milers d'herois i heroïnes valentes, indestructibles, imprescindibles... injustament anònimes.

La setmana passada va morir el pare d'un amic, Rafa Bellido, que vivia a Cerdanyola. Dilluns, al seu funeral, Rafa Bellido fill va homenatjar a Rafa Bellido pare amb les paraules que segueixen. Les he volgut compartit perquè diuen exactament el que volia dir: admiració i homenatge a una generació de valents.
Rafael Bellido Dueñas. Osuna (Sevilla), 1933 - Cerdanyola, 2017.

Papa, te echaremos tanto de menos. Ahora se acumulan los recuerdos, y cuesta ordenarlos. Pero seguro que todos irán sedimentando en las diversas estanterías del corazón de tus seres queridos. Ordenar los momentos de una Vida nos interpela a organizarlos cronológicamente. 

Primero con aquellas escenas que nos explicabas de tu pueblo natal, Osuna, provincia de Sevilla. Aquella infancia de carestía, donde la sociedad estaba devastada tras la guerra civil. La presencia de la represión no limitaba tu capacidad de seguir adelante y ayudar a tus padres y hermanos.   Recuerdo como nos explicabas la necesidad de acudir al estraperlo para huir del hambre.  Hambre de la que sólo se podía huir si eras más veloz que ella pedaleando con tu bicicleta a lo largo de aquellas carreteras rurales.  Recuerdo como nos decías que en la escuela sólo podías estar hasta los 12 años, y que luego ya te obligaban a entrar en el mundo laboral.  Una sociedad donde no existía la adolescencia, y de inmediato te habías de convertir en una persona mayor.   

Con que ilusión nos explicabas como empezaste a conocer el oficio de albañil, profesión a la que dedicaste tanto esfuerzo durante los años de tu vida laboral. Recuerdo como rememorabas el momento mágico que conociste y te enamoraste de mi madre, y la promesa de reencontraros después de prestar el servicio militar.  Recuerdo como describías el mar la primera vez que lo contemplaste, de camino al cuartel de Tarifa.  En la distancia, creías ver un estrecho de Gibraltar lleno de veleros blancos, cuando luego más cerca percibiste que en realidad era la espuma de las olas que rompían en el mar.  Finalizada la mili, la marcha con tus padres a Sevilla capital, y como más tarde, siguiendo a mi madre, realizaste el viaje más importante, la emigración a Catalunya.  

Vuestros primeros años en las laderas de Montjuic y del Poble Sec, en aquel barrio de autoconstrucción habitado por tantas personas honradas que luchaban por hacer progresar sus familias, y levantar a una comunidad aún convaleciente de la guerra.  El piso de l’Hospitalet, que fue el de mi tierna infancia y como después decidiste con mi madre venir a vivir a Cerdanyola, a residir en una vivienda de una edificio que estabas construyendo.  En toda tu vida te he visto feliz, afrontando con ingenio y perseverancia los momentos complicados, y disfrutando con la familia de los momentos dulces.  Aquí, en Cerdanyola, disfrutaste en plenitud muchos de los sueños que llevabas dentro de tu maleta y que te impulsaron a venir desde Andalucía. 

Creo que debemos tener presente a personas como mi padre, que representan una generación que poco a poco se está apagando, discretamente, sin hacer ruido, como era el caràcter de ellos. Las personas que levantaron un país desde los andamios, desde las zanjas, desde el barniz, desde los tendidos eléctricos o desde la maquinaria de los talleres y fábricas.  Una generación, repleta de profesionales virtuosos de los oficios manuales, autoformados en la exigente Universidad de la Vida, porque antes habían sido todos forzados a marchar de unas escuelas publicas que agotaban el circuito formativo cuando aún eran niños. Fueron las víctimas directas de la terrible onda expansiva que supuso el asesinato de la  República. Muchos de ellos fueron repúblicanos sin ni siquiera saberlo, porque albergaban los sueños de un país libre. Recuerdo cuando a veces yo estudiando de noche para prepararme un examen, escuchaba la puerta de casa, porque mi padre se iba a trabajar a la obra.   Buena parte del bienestar de los que nacimos después proviene de las múltiples puertas que se abrían al amanecer en el sinfín de los barrios, de los padres que marchaban a la intemperie o a trabajar bajo el techo de una fábrica. 

Tuviste la suerte de tener una jubilación tranquila, de poder querer intensamente a mi madre, de ver envejecer a tus padres, crecer tus hermanos e hijos, y la llegada de tus nietos.

El verano pasado estuve en el pueblo de Osuna. Reseguí el itinerario de los lugares que eran especiales para ti. La casa en que viviste de pequeño, el portal donde mi madre y tú os disteis el primer beso, las plazas y los campos donde jugabas en la infancia o la imagen del Cristo Nazareno de la Iglesia de la Victoria por el que sentías devoción. Así te rendía homenaje y respeto.  La vida de una persona está compuesta de geografías, donde tus seres queridos te recordarán siempre.   

Decían los antiguos romanos que en tiempos de guerra, los padres entierran a los hijos. Y en tiempos de paz, son los hijos los que entierran a los padres.  Aunque enterrar a un padre responde a las leyes de la biología, el dolor pertenece a la geología. Es un dolor profundo, que se filtra por las cavidades, por las placas tectónicas del corazón hacia el magma. Debemos agradecer tantas muestras de cariño estos últimos días por parte de tantas personas que lo querían. 

Antes de finalizar, dejadme compartir con vosotros una pequeña reflexión. A los romanos debemos también el origen de la palabra recordar.   Proviene de la unión de dos palabras:  re   cordis. Que quiere decir; volver a pasar por el corazon.  Ellos lo sabían. En realidad, la biblioteca de la memoria no reside en el cerebro, sino en el corazón.  Por eso, aquello que hagas con el corazón, no lo olvidarás nunca.   Mi padre hizo tantas cosas con el corazón, que los que le conocimos y disfrutamos, le tendremos presente siempre.

dimecres, 2 d’agost de 2017

Nocions bàsiques sobre el rendiment de comptes de la gestió econòmica municipal.



A més a més del debat sobre el mercat dels dilluns al carrer Sant Josep, l'altre punt important del debat del ple de juliol va ser el de la situació econòmica de l'Ajuntament a finals de l'any passat. Com que dels números concrets ja en vaig parlar aquí, vull fer aquest escrit per presentar les "nocions bàsiques" sobre: 1) com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal, 2) quins organismes la supervisen i 3) de què ens supervisen, de què "ens examinen".

1) Com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal?
Els ajuntaments gestionem diners que són públics en representació de la ciutadania que, mitjançant el vot, els tria per governar. Cal que en fem, per tant, una triple rendició pública de comptes: al ple municipal, a la ciutadania, i als organismes públics de tutela financera.

Al ple municipal ho fem en dos moments a l'any:
  • al març de cada any, el ple ha de ser informat la liquidació de l'any anterior, (exclusivament amb els números de l'any de què es tracti), de la qual el govern municipal ha de donar compte. Se sotmet a debat, però no a votació (per llei).
  • al juny/juliol de cada any, el ple ha de votar el compte general de l'any anterior, que, a diferència de la liquidació (que només analitza un any), incorpora l'evolució dels ingressos i les despeses pendents de cobrament i de pagament dels anys anterior. El compte general sí que se sotmet a votació. 
A la ciutadania ho fem per mitjà del portal de transparència, espai web en què qualsevol persona pot accedir a la informació rellevant de tots els aspectes de la gestió municipal. En concret, en aquest apartat, es poden consultar les dades de la gestió econòmica municipal des del pressupost de 2006. Des de 2012, per decisió política d'ICV-EUiA assumida primer per CiU i després pel PSC, es resumeix la gestió pressupostària en la presentació que encapçala aquest escrit. En aquesta presentació es dóna compte no només "dels números", sinó del nivell de compliment del pla de treball anual, sempre en el marc del Pla d'Actuació del Mandat (PAM), que estableix el programa de govern per als quatre anys que dura el seu mandat:

Als organismes de tutela financera, ho explico en el punt següent.


2) Quins organismes supervisen la gestió econòmica municipal?
Per llei, les autoritats competents en la fiscalització de la gestió econòmica dels ajuntaments:

Al nostre Ajuntament, la Intervenció municipal correspon a una funcionària del màxim nivell de responsabilitat i que ha de ser habilitada pel Govern de l'Estat, tot i que el seu nomenament correspon a cadascun dels governs autonòmics. La interventora supervisa totes i cadascuna de les despeses municipals, com també tots els contractes a què responen. Si la interventora creu que alguna despesa no compleix algun requisit de la legislació o les directives comptables, ha de fer el que es diu "un informe de reparament", que és una objecció a aquella despesa. Un reparament de caràcter "menor" el pot autoritzar directament, essent-ne conscient, l'alcalde o alcaldessa d'un ajuntament o el màxim responsable de qualsevol administració pública. Un reparament de caràcter "major" ha de ser informat a la Sindicatura i al Tribunal, que poden investigar al càrrec públic que hagi autoritzat una despesa informada negativament per la Intervenció corresponent. 

Pel que fa als comptes anuals, la interventora ha d'informar evidentment a la Sindicatura de Comptes. En concret, li ha d'enviar el compte general un cop ha estat debatut i aprovat pel ple municipal, cosa que vam fer a Sant Feliu al darrer ple de juliol

La Sindicatura de Comptes de Catalunya té, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la competència de ·tutela financera" dels ajuntaments. En conseqüència, ha de supervisar els comptes generals de tots els ajuntaments catalans, a més del conjunt d'institucions públiques del nostre país. Ha d'analitzar especialment els informes de reparament que pugui haver fet la Intervenció de cada ajuntament, i valorar quin tractament n'ha fet l'alcalde/essa. Les conclusions de la Sindicatura sobre els diferents comptes generals són públiques i es poden consultar a Internet. Aquí es poden consultar les dades dels comptes generals de l'Ajuntament de Sant Feliu dels últims vint-i-cinc anys. En tots aquests anys, la Sindicatura de Comptes no ha presentat cap reparament o objecció a la comptabilitat del nostre Ajuntament.

La nostra gestió econòmica està tutelada per la Sindicatura de Comptes, la qual té conveni amb el Tribunal de Cuentas del Estado i simplement en dóna l'assabentat. Els ajuntaments catalans només són avaluats pel Tribunal de Cuentas quan, o bé la Intervenció municipal o bé la Sindicatura de Comptes, detecten irregularitats greus i les formalitzen en el que es coneix com "informe de reparament suspensiu". Des que sóc regidor (1991) només una vegada hem arribat al Tribunal de Cuentas, el qual va desestimar l'objecció que hi va presentar l'interventor que hi havia fa dotze anys.

Com es pot veure, hi ha mecanismes de control que haurien de fer impossible la gestió arbitrària dels diners públics i, molt més encara, la corrupció. Per descomptat, ni l'una ni l'altra ni tan sols han tret la poteta al nostre ajuntament... però ajuntaments del PP a altres comunitats fins i tot van fer classes per evitar aquests controls...


i 3) De què ens supervisen, de què "ens examinen"?
Ens "examinem" de set "assignatures", que són les següents:

Per no repetir-me, enllaço directament a aquest escrit on vaig explicar cadascun d'aquests set conceptes: nocions bàsiques sobre "la salut econòmica" de l'Ajuntament.
Tenim, doncs, un ajuntament amb una economia sanejada, amb una gestió clara i transparent i que compleix fil per randa el PAM que dóna compliment al nostre programa electotal, que sempre resumeixo en el meu lema "tot a l'abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris", una altra manera de dir la ciutat ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa que tinc sempre al cap.


Ah! I un comentari final sobre el debat del ple de juliol:
Clar que hi ha altres concepcions de ciutat i altres models de gestió, només faltaria! Però caldria presentar-los, explicar-los, compartir-los amb la ciutadania, debatre'ls públicament. I contraposar-los a les realitzacions i el balanç del govern en moments com el debat de la liquidació (com deia, al març) o del compte general (al juliol), anant al fons de la qüestió i no mostrant de manera dispersa desacord en algunes de les centenars de partides pressupostàries. En aquest sentit, em va sorprendre l'explicació del vot contrari de quatre dels sis partits de l'oposició... especialment del primer grup, el d'ERC. Dir que l'Ajuntament ha empitjorat la seva gestió en relació a 2015 perquè ha incrementat el seu endeutament o paga més tard als proveïdors, tot intentant fer rellevant aquest fet només pot provocar estranyesa. Perquè: què té de greu haver passat la ràtio d'endeutament del 41,40% de 2015 al 42,42% de 2016... quan el topall legal saben perfectament que és al 75%? què té de greu haver passat d'un període mig de pagament de 16,78 dies al 2015 a 17,51 dies al 2016... quan saben perfectament que el topall legal és de 30 dies? Humilment i sense voler posar-me on no em demanen, crec que el primer partit de l'oposició hauria d'elaborar molt més les seves anàlisis i propostes, pel bé de la nostra ciutat.



dilluns, 31 de juliol de 2017

Mercat dels dilluns: convé parlar-ne per millorar-lo.

1978: mig mercat  dels dilluns al carrer Can Calders (llavors, Ruiz de Alda. foto de l'Arxtiu Comarcal)

1978: l'altre mig, al carrer Sant Josep (Foto de l'Arxiu Comarcal)

En el ple de juliol, es va debatre una moció sobre el mercat dels dilluns ("el mercadillo"), que va llegir un veí del carrer Sant Josep, Sr. David Muñoz. Aquesta moció demana un estudi per reubicar el mercat en un altre punt de Sant Feliu i garanties, entre tant, en matèria de seguretat.

Vaig viure nou anys al final del carrer Sant Josep, davant l'Escola Falguera. He de confessar que la grua se'm va emportar el cotxe tres vegades, i que alguna altra vegada la policia em va trucar abans de les set del matí perquè retirés el cotxe per poder posar les parades. Però també he de dir que, tret de moments puntuals com els que a mi mateix em van passar, ningú em va dir en aquells nou anys que calia treure el mercat del carrer. També, des de les primeres eleccions municipals democràtiques, em sembla recordar que cap partit polític ha fet cap proposta de trasllat: ni tan sols s'han esmentat en gairebé quaranta anys de campanyes electorals per al nostre ajuntament. Tothom és conscient (almenys fins ara) que hi ha uns inconvenients que cal preveure (sobretot d'aparcament i de circulació al barri), però que hi ha uns avantatges per facilitat d'accés, continuïtat de parades, proximitat al Mercat municipal i de dinamització del comerç del barri que compensen. És evident, però, que hi ha marge de millora i que cal analitzar i compartir les millores possibles.

La moció presentada al ple es va rebutjar: 10 vots en contra (nosaltres i el PSC), 2 abstencions (PDeCat) i 7 vots a favor (ERC. C`s, PP, Veïns i Luis S.). Per part del govern, la regidora Maria Cinta Daudé va fer una exposició completa i clara dels motius del nostre vot contrari, i va avançar alhora algunes de les millores amb què ja s'està treballant i que caldrà acordar i formalitzar a la tardor. La moció demana un estudi per reubicar el mercat dels dilluns: acord en una part i desacord en l'altra. Acord en l'estudi: fins al punt que ja s'està fent. Desacord en la reubicació: entenem que és l'adequada. És evident que algun partit pot proposar una ubicació alternativa: disposats a parlar-ne, però insisteixo que ningú (ni tan sols els que van votar a favor) no ho ha fet fins ara. Amb motiu de les eleccions de 2019, algun partit pot presentar alguna proposta concreta, més que sumar-se genèricament a una petició de trasllat: que analitzin altres opcions, les valorin, les comparteixin, etc. Vaja, que facin d'oposició...

La Maria Cinta va fer un recorregut històric pel "mercadillo". Ubicat des de primers del segle XX prop del Mercat Municipal, "la Plaça", al carrer Falguera: fins a la remodelació del Palau Falguera encara hi havia la numeració a les voreres estretes que portaven al Mercat. Amb el creixement de Sant Feliu dels anys seixanta i setanta, es van anar provant altres ubicacions, partint inicialment el mercat dels dilluns en dos. Quan jo era jove, una part al barri de Can Calders i una part al carrer Sant Josep, com es pot veure a les dues fotos que il·lustren aquest article. Més tard, una part a la Rambla i una altra al passeig Sant Joan. Més tard, entre el passeig Sant Joan i el carrer Sant Josep. I des de fa prop de trenta anys, en la seva ubicació actual al carrer Sant Josep.

El mercat de Sant Feliu té una demanda evident a la nostra ciutat i ofereix un servei del que ni podem ni volem prescindir. Hi ha a l'entorn de 120 parades, i va des del carrer Ramon y Cajal (cantonada del Palau Falguera) fins al carrer Josep Teixidor (cantonada de l'Institut Martí Dot): ocupa, per tant, una longitud de carrer de 600 metres, tots en pla i tots amb amplada suficient, per permetre, aproximadament 1,2km de parades (a banda i banda). En l'estudi que estan fent tant des de Promoció Econòmica com des de Mobilitat, s'estan objectivant els problemes concrets als quals cal donar resposta i que va explicar clarament la Maria Cinta:
  • el més important, és la desorientació que provoca el canvi de sentit de circulació els dilluns al matí per la prolongació del carrer Falguera, i que podria comportar algun problema de seguretat a les hores d'entrada i sortida de l'escola i de l'institut.
  • s'han identificat alguns punts amb passos massa estrets per vehicles d'emergència.
  • i, finalment, l'afectació en places d'aparcament.
Estem treballant en una proposta que aborda els temes esmentats, proposta que treballarem amb l'associació dels paradistes, i que presentarem a tots els grups municipals, a l'Associació de Veïns, als comerciants i al veïnat interessat durant la propera tardor. Una proposta que limitarà la longitud del mercat i aprofitarà millor els espais disponibles a l'entorn del carrer Sant Josep, amb una nova ordenació que millorarà l'accessibilitat de les persones que cada dilluns utilitzen "el mercadillo" i millorarà la circulació de vehicles al seu voltant, eliminant els punts de risc de conflicte. Una proposta, com dic al títol, per millorar-lo, però no per traslladar-lo.

A curt termini, per tant, no hi ha previsió de traslladar el mercat dels dilluns. Això no treu que, en l'evolució urbanística futura de la nostra ciutat, sorgeixin altres possibilitats que avui encara no existeixen. En tot cas, qualsevol possible opció futura de trasllat s'haurà de fer comptant amb les característiques d'un servei que cal mantenir i el màxim acord ciutadà sobre possibles nous emplaçaments que, insisteixo, ara com ara no tenim damunt la taula.