dimarts, 17 d’abril de 2018

Donar compte de la gestió del pressupost i del compliment del programa de treball de 2017






Com cada any, al ple de febrer vam informar i vam debatre sobre la gestió econòmica de l'ajuntament en l'any anterior.

Ens vam "examinar" de les set "assignatures" que hi ha en aquest quadre. Al costat de cada "assignatura" hi ha el valor ("la nota") amb què ens hem de comparar per saber "si aprovem o no". Al final del quadre, amb fons verd, podem veure que SÍ complim els set paràmetres a què ens obliga la legislació pressupostària catalana, espanyola i europea. Resum i titular: l'ajuntament de Sant Feliu manté la seva bona situació econòmica, tot mantenint alhora el bon funcionament general de la ciutat i tots els serveis a la ciutadania.

L'explicació detallada de tots i cadascun dels set conceptes la vaig donar en aquest article, que forma part dels meus escrits sobre "nocions bàsiques", i que vaig il.lustrar amb les dades concretes del tancament de 2016. Qui tingui interès de veure el detall dels números de 2017, pot consultar aquí l'informe oficial de la interventora de l'ajuntament. Qui tingui interès de veure el debat que es va produir al ple, pot consultar aquí el punt 5 de l'acta oficial del ple de febrer de 2017 (pàgines 41 a 46). Qui vulgui comparar les dades d'execució final del pressupost amb les dades del pressupost previ inicial, ho pot consultar aquí.

Però un pressupost no és més que l'assignació d'uns diners per complir un programa de treball. El veritablement important és (o hauria de ser!) el rendiment de comptes del programa de treball de l'Ajuntament per a 2017, tant en el vessant de la gestió ordinària (des de la neteja de la carrers fins a les escoles bressol) com del compliment del PAM 2016-2019, especialment en les seves fites més destacades i en les inversions municipals. Tot seguit, recordo i dono compte dels compromisos que vam destacar en la presentació del pressupost de 2017:

Principals mesures de govern per a 2017:

Dins l'Àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials vam preveure:
  1. Pla de rescat social
  2. Pla d'habitatge.
  3. Ampliació de la tarifació social.
  4. Reconeixement al moviment veïnal dels anys 70.
  5. Projecte educatiu de ciutat.
1 i 2: El pla de rescat social i el pla d'habitatge es van aprovar al ple de juny. 3: La tarifació social es va ampliar als abonaments de la piscina de l'Escorxador. 4: els actes d'homenatge van començar a novembre de 2017. 5: els treballs per al PEC van començar a 2017, però no s'aprovarà fins a la primavera de 2018.


Dins l'Àrea de Territori, Sostenibilitat i Activitat Econòmica vam preveure:
  1. Ampliació dels plans d'ocupació.
  2. Pla del clima i l'energia.
  3. Pla de residus.
  4. Pla de protecció del Parc Agrari.
  5. Avanç de planejament del Torrent del Duc.
  6. Millores en l'atenció a empreses i comerços.
  7. Millores en els serveis municipals.
1: Ens van concedir totes les peticions de plans d'ocupació, que van permetre contractar tyu persones durant 12 mesos a l'any 2017. 2: Treballs iniciats al 2017, que acabaran amb l'aprovació del pla a l'abril de 2018. 3: Pla aprovat a gener de 2018. 4: Pla aprovat inicialment al ple de febrer de 2018. 5: L'avanç de planejament del Torrent del Duc es va aprovar al ple de gener. 6: S'ha començat a treballar en l'establiment de la Finestreta Única Empresarial (FUE), però encara no s'han completat els treballs.
7: El 30 de juny es va inaugurar el nou edifici dels serveis municipals de manteniment i medi ambient, que inclou tant els propis com les concessions (residus, neteja viària, jardineria, etc), cosa que permetrà una millor coordinació de serveis. 


Dins l'Àrea de Govern Obert i serveis generals vam preveure:
  1. Rebaixa de la pressió fiscal.
  2. Nou reglament de participació ciutadana.
1: Vam mantenir la rebaixa del tipus d'IBI aprovada al ple de juliol de 2016. 2: Vam posar en funcionament la ponència unitària de treball que està elaborant el nou Reglament de Participació, que finalment s'aprovarà al ple d'abril de 2018.


Principals inversions per a 2017:

Inversions en equipaments:
  1. Casal de Joves.
  2. Millores a escoles públiques.
  3. Habitatge social.
  4. Millores al Palau Falguera.
  5. Biblioteca Montserrat Roig.
  6. Millores a l’espai de gent gran del Centre Cívic Les Tovalloles.
  7. Reforma del Centre polivalent Falguera.
  8. Arranjament vestidors del camp de futbol de Falguera.

1: Les obres del nou Casal de Joves acabaran, finalment, a l'estiu de 2018. 2: Durant l'estiu de 2017 hi va haver la renovació i millora de diversos espais de l'Escola Salvador Espriu, donada la manca d'inversió de la Generalitat, a qui li correspondria fer-ho. 3: Inversions passades a l'any 2018, en coordinació amb l'Àrea Metropolitana. 4: Inversions passades al 2018. 5: L'ampliació de la Biblioteca Montserrat Roig es va inaugurar el juny de 2017. 7: Inversió passada al 2018. 8: Durant el 2017 es va tancar el projecte amb l'entitat que gestiona el camp (la Peña Recreativa), i les obres començaran al 2018.


Inversions en l'espai públic
  1. Remodelació de la pl. Salut
  2. Remodelació de la pl. Francesc Macià i tram del c/ Brugarolas
  3. Millores en enllumenat públic
  4. Pla anual de millora de l'espai públic
  5. Passera pel riu Llobregat (connexió amb Sant Vicenç i camins fluvials)
  6. Millores de pol·lígons industrials
  7. Enjardinament del Parc d'Europa a Mas Lluí nord
  8. Espai esportiu i juvenil del Mas Lluí
  9. Millores al clavegueram de la Rbla. Marquesa Castellbell
  10. Pont verd entre La Salut i Can Maginàs
  11. Millores a l’aparcament de la Rambla (antic camp de futbol)
1: La plaça de la Salut es va inaugurar a gener de 2018. 2: El projecte de remodelació de la plaça i del tram que falta del c/Doctor Brugarolas es va aprovar, després d'un llarg procés de diàleg amb el veïnat, al ple de febrer de 2017, i les obres van començar al novembre. Acabaran l'estiu de 2018. 3: Al 2017 es va completar la substitució de tot l'enllumenat de Sant Feliu amb làmpades LED. 4: Es van dur a terme totes les actuacions votades per la ciutadania. 5: Es tracta d'una obra de l'Àrea Metropolitana, per acord conjunt dels ajuntaments de Sant Vicenç i Molins. Acabarà al juny de 2018. 6: Obra feta en el calendari previst, al 2017. 7 i 8: Es van inaugurar a febrer de 2018. 9: Obra feta en el calendari previst. 10: Obra a punt d'acabar, que ha acumulat retards que vaig intentar explicar aquí. 11: Obra que inicialment vam traslladar al 2018, i que ara està "en stand-by" a causa (afortunadament!) de l'anunci del Ministeri de Foment sobre el soterrament de les vies.


Aquí dono compliment al que jo crec que és un compromís bàsic de tot càrrec electe de donar explicacions a la ciutadania del que fem simplement en representació seva, tant pel que fa a la gestió econòmica com pel que fa als compromisos amb què ens vam presentar a les eleccions. Com sempre, disposat a respondre qualsevol dubte o qüestió que qualsevol persona em vulgui plantejar directament sobre aquests temes.


Annexos:

Nocions bàsiques sobre el rendiment de comptes de la gestió econòmica municipal.
Liquidació del pressupost de 2016 (escrit al març de 2017)
Liquidació del pressupost de 2015 (escrit a juliol de 2016)
Auditoria externa a 31/12/2014, prèvia a les eleccions municipals de maig de 2015.
Liquidació del pressupost de 2014 (escrit a agost de 2015)
Liquidació del pressupost de 2013 (escrit a setembre de 2014)
Liquidació del pressupost de 2012 (escrit a juny de 2013).
Liquidació del pressupost de 2011 (escrit a agost de 2012)


diumenge, 15 d’abril de 2018

Preservar la memòria, divulgar-ne el coneixement.


Divendres, 13: vam tenir la bona sort, la gran oportunitat, d'assistir a la presentació d'aquest magnífic llibre, d'aquest recull de fotografies que ens mostren un Sant Feliu, com diu el títol, desaparegut. Són 163 fotos des de finals del segle XIX fins a la meitat del segle XX, 163 fotos que ens mostren el Sant Feliu dels nostres avis, que només els qui ja passem dels seixanta podem recordar encara... i només en les més recents.

Els autors són la Mari Luz Retuerta i en Josep Maria Gelabert, dos treballadors incansables de l'Arxiu Municipal i Comarcal, un món carregat de tresors!. Hi han col·laborat totes les persones que, generosament i sòlidariament, hi han facilitat fotografies que han passat així del gaudi privat al coneixement i gaudi col·lectiu. Hi ho fat possible, finalment, l'Editorial Efadós, dins la seva col·lecció "Catalunya desapareguda". Una editorial, per cert, a la qual devem el magnífic llibre "L'Abans de Sant Feliu de Llobregat", publicat al 2002, amb centenars de fotografies entre 1887 i 1965.

En el meu parlament de presentació, vaig voler fer dues coses:
  1. agrair la tasca de preservació i divulgació de la memòria dels arxivers,
  2. presentar un parellet de propostes a tenir en compte.
El llibre és un magnífic retrat del pas del Sant Feliu rural al Sant Feliu industrial, avui que ens trobem en el Sant Feliu divers, complex i metropolità que coneixem. La selecció de fotografies és òptima i les explicacions són molt acurades. L'edició magnífica ho arrodoneix tot. Serà, sens dubte, un bon llibre per comprar per Sant Jordi.

I les propostes van anar per aquí. El segle XX va ser el segle dels grans canvis de tota mena a les nostres societats. Però, concretant més, el gran canvi a Sant Feliu (i a Catalunya...!) es va produir en les dues dècades dels anys seixanta i setanta. Vaig proposar que s'estudiés la possibilitat de fer un bon treball de recerca i un bon material gràfic sobre els canvis de tota mena que va tenir Sant Feliu en aquelles dues dècades, del 60 al 80. De manera parcial, es va abordar en l'exposició i els actes sobre el moviment veïnal en aquells anys a Sant Feliu... però crec que hauria de ser més global: els canvis en l'activitat econòmica, en els costums, en les festes, en la transformació del paisatge, les primeres fotos en colors de la ciutat, l'impacte i les circumstàncies de la immigració, la relació amb els canvis socials generals d'una societat que sortia de la postguerra i volia enterrar-la en l'oblit, etc. Un llibre o una exposició que vagi des de la represa econòmica (simbolitzada de manera molt general amb l'aparició dels 600 a l'any 1957) fins a les primeres actuacions dels ajuntaments democràtics, que es podria resumir en la primera legislatura (acabada a 1983). 

I la segona proposta va ser en relació als testimonis orals. Vaig explicar com m'hauria agradat que, en els actes de la propera commemoració de la primera Exposició de Roses a l'Ateneu de 1928, hi participés el nostre conciutadà Jacint Majó, que hi va assistir quan tenia 11 anys, com vaig explicar aquí. Però va morir la setmana passada, als 101 anys. Com en Cinto Majó, els nostres besavis i besàvies que passen dels noranta anys són testimonis vius del nostre passat més recent, i la seva veu ha de ser coneguda i valorada. Sé que els arxius van una feina impressionant amb el recull i la conservació de la memòria oral, però vaig voler-ho recordar, destacar i agrair en l'acte de presentació del llibre. 

En tot cas i en resum: un magnífic llibre per tenir i per regalar, que ens dóna a conèixer o ens recorda un passat recent, que ni hem d'evocar amb nostàlgia ni hem de menystenir amb ignorància. 100% recomanable!!!

dijous, 12 d’abril de 2018

¿Qué pasa ahí, señor alcalde?

Avui fa set mesos que em van atropellar. I tres setmanes que em van operar per segon cop. Després d'aquesta segona operació, començo a caminar més segur i més distàncies... però per pujar i baixar de casa continuo agafant cada dia l'SF1: ja en sóc client VIP!

Del bus estant, vaig fer aquesta foto: fa dies que vull explicar quina és la situació de les reivindicacions municipals sobre aquest edifici, on hi ha el Mercadona de Manso. La noia que seia al costat de seguida em va preguntar que "qué pasa de verdad ahí, señor alcalde" i em va explicar tots els rumors que ella havia sentit sobre mil cambalatxes i llegendes urbanes que en parlen. I li vaig explicar el que, de veritat, hi passa.

Resumeixo i després completo: es tracta d'un edifici avui en mans de la Sareb, i que l'Ajuntament de Sant Feliu i l'Àrea Metropolitana li estem reclamant, des de finals de 2015, que es destini majoritàriament a habitatge públic de lloguer assequible. Però, fins ara, la Sareb "no està por la labor".

I ara entro en detall a explicar la situació d'aquest edifici. El va començar a construir un promotor privat poc abans que esclatés la bombolla immobiliària de 2008. El projecte aprovat preveu 56 pisos de renda lliure, a preu de mercat... d'abans de l'esclat de la bombolla. Havia de cedir, a més, dos d'aquests pisos per a l'Ajuntament, a gestionar pels serveis socials municipals. Amb la crisi, però, les obres es van parar i només va poder obrir el Mercadona, a la primavera de 2012. El promotor no va poder fer front al pagament del crèdit hipotecari que havia demanat a una caixa d'estalvis per construir l'edifici, la caixa d'estalvis va desaparèixer com tantes altres, i aquell crèdit hipotecari i l'edifici... han acabat en mans de la Sareb.

Edificis com aquest n'hi ha a altres municipis, com vaig explicar aquí. Amb la victòria de Barcelona en Comú a les municipals de 2015 a la capital catalana, Ada Colau va passar a ser (per acord de PSC, els Comuns i ERC), presidenta de l'Àrea Metropolitana. I en el pacte de govern, els Comuns (dels quals forma part ICV-EUiA) introdueixen la prioritat d'una política metropolitana per crear un patrimoni públic i metropolità (seria inviable fer-lo municipi a municipi) d'habitatges de lloguer assequible. Estic preparant un article al blog explicant-ho amb detall: és un tema prioritari per al nostre espai polític, i jo mateix sóc el responsable a l'ÀMB d'aquesta política metropolitana.

Des de finals de 2015, com deia, l'Ârea Metropolitana (per mitjà de l'Impsòl), està fent una doble negociació: amb la Sareb, per cancel·lar el crèdit hipotecari i poder recuperar l'ús de l'edifici, i amb el promotor privat (que encara n'és el propietari) per recuperar la propietat de l'edifici. Volem acabar amb un acord a tres bandes (Sareb, promotor i ÀMB, que actua en nom de l'Ajuntament) per tal de passar l'edifici a propietat pública i poder-lo acabar i destinar posteriorment a habitatge protegit, especialment de lloguer. Amb el promotor ja hem arribat a acords, pels quals una petita part dels pisos els podrà vendre ell per recuperar els diners invertits en la construcció de l'estructura de l'edifici. Però amb la Sareb, no hem arribat a cap acord. Més aviat al contrari, a primers de 2016, vam estar a punt de tancar un acord a un preu assumible... però, només uns mesos després, va començar a augmentar el preu... com si fóssim una empresa privada que promou pisos de renda lliure, i no una administració pública que promou habitatge de lloguer assequible. Estem veient com la Sareb ha venut a preus molt baixos edificis com aquest a fons d'inversió... i vol vendre a preus molt alts edificis com aquest (i aquest....) a preus molt alts, que fan inviable destinar-los al lloguer. I més si tenim en compte que l'edifici només té l'estructura i s'han de fer totes les divisions i totes les instal·lacions. Cal denunciar que la Sareb, amb aquesta política, no fa més que especular amb l'habitatge, que especular amb la voluntat d'ajuntaments com el nostre de facilitar a la ciutadania el dret i l'accés a l'habitatge.

El ple de l'Ajuntament va denunciar l'especulació immobiliària amb edificis que haurien de passar a patrimoni públic en el ple de juliol de 2017, en una moció que es va aprovar per unanimitat. Al ple de l'Àrea Metropolitana de l'octubre següent, vam reclamar també la gestió metropolitana dels pisos de la Sareb existents als 36 municipis que formem l'Àrea. Però, de moment, la Sareb sembla continuar amb la seva opció d'equilibrar els seus comptes, castigats per vendre a preus baixos a fons d'inversió i promotors privats, venent a preus alts als ajuntaments.

Com és evident, no ens rendirem i continuarem reivindicant a la Sareb que aquest edifici deixi d'estar buit i deteriorant-se, per passar a mans públiques i destinar-lo, en la màxima proporció possible, a l'habitatge públic de lloguer assequible. Continuaré explicant com evolucionen les negociacions, continuaré treballant perquè acabin afavorint al màxim l'interès general, el bé comú, el servei públic.

diumenge, 8 d’abril de 2018

Estimar els nostres besavis i les nostres besàvies.


Ser alcalde em dóna l'oportunitat de privilegis que no tenen preu. N'he parlat al meu blog: des de presidir desenes de casaments, fins a fer classes pràctiques de democràcia a milers d'infants i adolescents, fins a presentar l'activitat cultural o artística de desenes de conciutadans i conciutadanes... fins a retre homenatge als nostres veïns i veïnes que arriben als cent anys.

Ja sigui a casa seva o en la residència on visquin, m'enorgulleix i m'emociona poder dialogar de cara a cara amb persones que encarnen la història. He viscut moments memorables i converses que no tenen preu. Visites en petits nuclis familiars, o visites amb desenes de familiars vinguts de tota Espanya. Aquestes m'emocionen especialment. En recordo una, al carrer Joan Antoni Samaranch, amb el menjador a petar de gent (vingudes de Bilbao, Madrid, Badajoz,...), amb tots els fills, néts i besnéts d'una àvia que es deia Esperanza. Li van regalar un quadre enorme amb la foto de tota la família i un peu que deia "Gracias por 100 años de Esperanza", i el moment màgic en què ella es va alçar, tothom va callar i ella es va adreçar a tothom. Ser testimoni de moments així em posa la pell de gallina només de pensar-hi!

En una d'aquestes visites, vaig conèixer el senyor Cinto Majó. Es va emocionar molt de rebre l'alcalde a casa seva, i de seguida vam parlar de les seves experiències amb la política municipal... a l'any 1928!!! Em va explicar que ell era fill d'un regidor de l'Ajuntament (el seu nom figura a la placa que hi ha davant l'escala noble), i que ell va assistir en persona, quan tenia onze anys, a la inauguració de l'edifici de l'Ajuntament!!! Vam estar estona parlant d'aquells moments, en què Sant Feliu entrava a la modernitat: feia poc que s'havia urbanitzat la plaça de la Vila, que l'electricitat estava arribant a totes les cases, que s'havia fet el barri de l'eixample a Sant Feliu, que havien arribat les primeres onades d'immigrants d'Aragó, València (com els meus besavis, al 1914), Múrcia, Andalusia... També va assistir, amb els seus pares, a la primera exposició de Roses a l'Ateneu, també aquell any 1928. Tot un pou d'història de Sant Feliu!

El vaig convidar perquè prengués part dels actes que, durant la Fira, commemoraran aquella primera exposició, fa 90 anys, que coincidirà amb la 60a edició de l'Exposició de Roses. Em feia molta il·lusió poder comptar amb la participació d'una persona que hi va ser, que la va viure. A ell també li feia molta il·lusió participar-hi. El vaig veure fa tres o quatre setmanes, anant al seu Coro, que tant estimava, acompanyat del Leo, el noi peruà que vivia amb ell i el cuidava amb moltíssim afecte. Encara l'hi vaig recordar... però, per poques setmanes, ja no hi hem arribat a temps. En Cinto Majó serà en el meu pensament, en la memòria de la seva família... i en aquestes línies de record i homenatge.

Un record i homenatge que vull fer extensiu a aquest grup reduït i selecte d'homes i dones que són protagonistes i testimonis vivents de la major part del segle XX. Homes i dones que van viure la Guerra Incivil i la incivil i miserable postguerra, que van emigrar de tota Espanya (la majoria de centenaris i centenàries que he visitat han nascut fora de Catalunya), que es van deixar la pell per la seva família, i que ara en reben un merescut i intensíssim homenatge. Són els nostres besavis i besàvies i, en la meva opinió, els ho devem tot. Els hem d'estimar, i els hem de dir que els estimem. 

Centenaris i centenàries de Sant Feliu, us estimem!!! ¡¡¡Os queremos!!!

divendres, 30 de març de 2018

Un ajuntament del segle XXI per a una ciutadania del segle XXI.


Els antecedents.
La democràcia local no té, a Espanya, sòlides i llargues arrels en els temps. No és fins a primers del segle XIX que es configura l'actual sistema de províncies i municipis (Constitució de 1812, creació de les províncies a 1833, etc), fins a 1890 que s'estableix el sufragi universal femení, fins a 1933 el femení i fins a 1979 que no tenim eleccions municipals democràtiques, després del breu parèntesi de la II República. El sistema de funció pública que coneixem té els seus orígens preconstitucionals en normes de 1852, 1918 i 1963 . Tot plegat configura els mecanismes de govern municipal que ens vam trobar amb la recuperació de la democràcia local.... no fa ni quaranta anys!!!

A l'any 1979, a Sant Feliu, com a tota Catalunya, com a tota Espanya, els homes i dones que entren a l'Ajuntament es troben una administració amb competències i voluntats molt poc ambicioses: compliment de les normatives i les ordenances vigents, policia local, enllumenat, recollida d'escombraries i poca cosa més. Dèficits urbanístics i socials a gavadals (un carrer tan cèntric com el Pi i Margall, on jo vaig néixer, no es va asfaltar fins a... 1971, centenars de nens i nenes s'havien d'escolaritzar fora de Sant Feliu fins a... 1974, no vam tenir ambulatori fins a... 1981, i així un llarg etcètera...), una funció pública de poca o nul·la tradició democràtica, una crisi econòmica important, el desplegament simultani de la nova Generalitat... i il·lusió, molta il·lusió, tant entre els nous regidors i regidores com entre la major part de la llavors escassa plantilla municipal. Cal conèixer, valorar i entendre el context en què aquells joves melenuts, com en Cesc, l'Àngel, en Jaume Bosch i tants altres, van arribar als consistoris, les primeres decisions que van prendre i el tipus de funcionament que van establir inicialment, incloent el perfil de les persones que van assumir noves responsabilitats en aquells moments.

A partir dels primers vuitanta, els ajuntaments s'aboquen a resoldre els dèficits de tota mena que teníem els nostres pobles i ciutats. Hi ha voluntat clara de transformació urbana i social des del primer moment, d'aprofundiment i consolidació de la democràcia des del primer moment. Es creen i s'omplen de contingut regidories fonamentals per a la cohesió social: educació, cultura, serveis socials, esports, joventut, dona, etc., s'intervé decididament en temes com el planejament urbanístic, la promoció econòmica. l'habitatge, etc. De regidors que amb prou feines anaven a l'ajuntament als plens, es passa a regidors i regidores amb molta implicació i dedicació, i a l'aparició de nous caps de departament o de programa, sovint de confiança del partit i amb més ganes que expertesa, que obren una etapa que jo considero gloriosa dels ajuntaments. Una etapa que també va ser de creixement pressupostari i en personal. Els ajuntaments vam assumir poder polític i vam aconseguir el que ens preteníem: millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. A primers dels noranta, consolidats els governs autonòmics i la democràcia local, es pot considerar acabada aquesta fase que, d'alguna manera, podríem dir que era constituent.

A mitjans dels noranta, es comencen a notar algunes deficiències en el funcionament: coordinació insuficient entre els diversos àmbits d'una administració creixent, risc de creació d'una mena de miniajuntaments o regnes de taïfes més centrats en el seu àmbit concret que en la visió global del govern local, consciència insuficient de les limitacions legals i/o pressupostàries, dificultats d'adaptació als nous escenaris tecnològics o europeus, etc. Molts ajuntaments es van plantejar nous models de gestió: empreses municipals, patronats, etc. I van aparèixer els primers models organitzatius professionalitzats, amb alts càrrecs tècnics, que en el nostre cas, van ser els gerents municipals, que si bé no responen al model funcionarial clàssic (personalitzats en el secretari i l'interventor municipals que han de ser presents sempre en el ple) volen incorporar els aspectes positius de les gerències de les empreses privades a la funció pública. En el meu cas concret, que vaig ser regidor de Personal i Hisenda al 1995, vaig entendre que l'Ajuntament havia d'anar per aquí: modernitzar el funcionament tècnic i administratiu de la Casa de la Vila i centrar els regidors i regidores de l'equip de govern en l'activitat política i de partit, a Sant Feliu i a nivell global (ho solia resumir en la frase "un únic regidor d'interior, i tots els altres d'exterior"). El 1997 es va incorporar el primer gerent de l'Ajuntament, Jordi Gibert, que abans havia estat cap d'Esports. Dos anys després, ho va ser Mario Alguacil, treballador de l'Ajuntament des de molt jove i molt bon coneixedor de la casa i que havia dirigit i impulsat, des de jove, primer la implantació de la informàtica com a recurs merament tecnològic, i posteriorment com a motor del canvi en la gestió i tramitació de l'activitat municipal. Es van crear les àrees actualment existents (gestió del territori, serveis a les persones i serveis generals com a suport a ambdues) i la figura de la direcció d'àrea per fer possible un treball en equip més eficient, millor programat, executat i avaluat amb els recursos disponibles. Aquest era el meu objectiu i el meu compromís a finals dels noranta... i ho continua essent ara, després de la recuperació de l'alcaldia al 2011. Vull assenyalar que els alcaldes amb qui vaig impulsar aquesta visió (en Cesc i l'Àngel) com també en Juan Antonio quan vaig ser a l'oposició, van fer seu aquest model gerencial i directiu. Amb l'actual gerent de l'Ajuntament, Àngels Salas, compartim plenament aquest plantejament, i té la responsabilitat prioritària d'impulsar-lo.

Els reptes.
Ara, a punt de commemorar els 40 anys d'ajuntaments democràtics, hi ha tot un seguit de factors que aconsellen un replantejament a fons del que estem fent, de com ho estem fent, i del que volem fer, a les portes de la tercera dècada del segle XXI, per donar servei a una ciutadania que ja no és la del segle XX... i amb una administració que beu les seves fonts al segle XIX. Em refereixo a factors externs decisius com ara normatives europees d'obligat compliment pel que fa a administració electrònica, rendició de comptes, transparència, contractació,... l'obligació progressiva de suprimir "el paper" per entrar en la tramitació electrònica de tots els aspectes de la gestió municipal,les noves formes de relació amb els ciutadans a través de les noves eines i canals: mòbils, tabletes, twitter, correu electrònic, web,... Em refereixo també a factors interns, com ara el relleu generacional que està afectant i afectarà els propers anys a molts treballadors/res, incloso molts llocs de responsabilitat, a la necessitat i a la voluntat de replantejar perfils i carreres professionals dels treballadors i treballadores de la casa,... Tot plegat amb uns objectius molt clars:  transparència i eficiència en la gestió dels recursos públics, millora dels serveis públics millorant alhora les condicions professionals, detectar i respondre de manera millor i més ràpida a les demandes i necessitats de la ciutadania, etc. I, sobretot, a una voluntat política molt clara, de rebuig a la idea d'"administració mínima" amb què la dreta vol situar els ajuntaments: la tramitació administrativa que les lleis indiquin, la seguretat ciutadana, la neteja i manteniment dels carrers i poca cosa més. No volem un ajuntament irrellevant en la vida de la ciutat i de la gent, volem un ajuntament que pugui i vulgui liderar la vida de la ciutat, que pugui i vulgui prestar més i millors serveis a tota la ciutadania, en una perspectiva de cohesió social, de garantia de drets, deures i oportunitats per a tothom.

En els dos darrers anys, hem estat fent una anàlisi a fons del que estem fent, bàsicament en dos grans àmbits: la gestió dels sistemes i procediments de treball i la gestió de les persones que treballen a la casa, en tot el seu conjunt (personal directiu, tècnic, administratiu, operaris, etc) i les diferents facetes (selecció, formació, promoció, etc). Arran d'aquesta anàlisi, hem elaborat un procés ambiciós de canvi i millora que, a més de ser organitzativa, també ha de ser cultural. Un procés que, justament per la seva ambició, ha de tenir vista llarga (a diversos mandats) i transversal (incorporant a la totalitat dels grups municipals, al conjunt de la plantilla i a la representació laboral). Justament, el ple del 22 de març va suposar el punt de partida d'aquest procés de canvi organització i cultural. Ho va destacar el company Manel Martínez, regidor de Personal, autèntic motor polític d'aquest procés de canvi i millora, acompanyat també per Josep Maria Rañé. Una proposta de canvi i millora amb un gran suport al ple: 17 vots a favor (ICV-EUiA, PSC, ERC, PDCat, PP i el regidor no adscrit), 1 abstenció (un regidor de Veïns) i 3 vots en contra (Ciutadans i l'altre regidor de Veïns). Aquesta presentació informa de manera breu del que va aprovar el ple i tirarem endavant en els propers anys:



I el dia abans...
Com he explicat als antecedents, el procés d'actualització i millora del nostre Ajuntament fa anys que és un procés de millora contínua. Fa anys que, amb el nostre propi personal, desenvolupem programes i sistemes que, partint del profund coneixement de la casa, han proporcionat solucions òptimes als reptes de modernització de la Casa de la Vila. Molts ajuntaments ens demanen assessorament i ens visiten, i intercanviem expertesa, informació i productes en el marc dels consorcis LocalRet, de caràcter municipal, i de l'Administració Oberta de Catalunya, que inclou la Generalitat.

Justament el dia abans del ple, 21 de març, es va celebrar a Barcelona el Congrés de Govern Digital Local 2018, amb la participació de la major part d'ajuntaments catalans. Doncs bé, en el marc d'aquest Congrés, vam tenir doble reconeixement: en el grup de municipis de 20 a 50.000 habitants i en el general de Catalunya. La mateixa web del Congrés diu: "Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, municipis top en l’ús de serveis digitals". En representació de l'Ajuntament, van rebre el premi el regidor Manel Leiva i els treballadors Miguel Serrano i Ascen Moro, en representació del conjunt del personal municipal que s'ha guanyat a pols aquest reconeixement a nivell de Catalunya... i el reconeixement de la ciutadania, que avaluem de manera sistemàtica des de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC):
Només em queden dues coses per dir:
  • AGRAIR a totes les persones que han fet possible tant el premi del dia 21 com l'importantíssim acord del dia 22,
  • ENCORATJAR al conjunt de treballadors i treballadores de l'Ajuntament a continuar en aquesta línia de millora contínua al servei de la ciutadania de Sant Feliu. Uns treballadors i treballadores que fan realitat dia a dia allò que recordo sistemàticament sempre que m'hi adreço de manera col·lectiva: qui treballa a l'Ajuntament mai treballa per a l'Ajuntament, sinó que sempre sempre treballa per a la ciutadania.  
Un orgull ser l'alcalde d'aquesta plantilla actual, i formar part del procés de canvi i millora que assegurarà, amb plantilles futures, un Ajuntament sempre al servei dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu!!!