dissabte, 17 de juny de 2017

Dues derivades del debat de mig mandat: referèndum i bestreta.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu. Prop, però lluny. Una possible querella judicial, i no una simple taula, ens separa.
 1. Referèndum: que el Govern faci de govern.

Després dels dos blocs que vaig explicar ahir, hi va haver les preguntes del públic, que anaven plantejant la Carme Verdoy i l'Eva Murgui. Diverses preguntes van fer referència al referèndum anunciat de l'1 d'octubre: "què pensa fer l'Ajuntament davant el referèndum?". 

La meva resposta va ser clara. És impossible decidir sobre si l'Ajuntament ha de fer això o allò, si qui ha d'explicar tots els aspectes vinculats a la decisió... no els explica. Per tant, abans de preguntar a l'Ajuntament, cal preguntar al Govern, especialment els temes en què els ajuntaments participem en tot procés democràtic:
  • cens electoral: on es podrà consultar? on i quan es podran presentar reclamacions?, etc
  • col·legis electorals: quins llocs de votació? quines instruccions als ajuntaments?
  • les juntes electorals, que organitzen el procés: qui les composarà? quan?
  • meses electorals: es constituiran amb ciutadania escollida aleatòriament? quant de temps abans del referèndum? com i quan es podrà recórrer el nomenament a una mesa?
  • el debat plural i democràtic: quins criteris de repartiment d'espais de debat? de representativitat en el debat?
  • la jornada electoral: qui en garantirà la realització i la seguretat del dia 1? qui farà control de participació i recompte final? quin paper dels funcionaris? de la policia local? dels Mossos?
  • la igualtat entre els consistoris: què pensa fer el Govern perquè la jornada tingui la mateixa validesa a tot el país, es tracti d'ajuntaments del Baix Llobregat o de la Garrotxa?
Excepte la darrera qüestió, totes les altres incumbeixen als ajuntaments, però primer és imprescindible que el Govern estableixi el seu marc d'actuació. L'Ajuntament de Sant Feliu no està en situació de decidir què fer o què no fer l'1 d'octubre... mentre el Govern no faci de govern.

I més enllà dels temes procedimentals o logístics que hem de fer els ajuntaments, el Govern ha de fer de govern en els temes que afecten al moll de l'os de la democràcia: quin mínim de participació? com s'interpretaran els resultats? quines garanties de neutralitat dels mitjans de comunicació públics? com es facilitarà la deliberació democràtica equitativa de les opcions sotmeses a consulta? 

Com vaig dir, a mi personalment no em condiciona gaire saber si allò que fem l'1 d'octubre sigui acordat o no amb l'Estat, però el que sí que vull és que sigui clar. A mi no em val que em diguin "anem a votar i després ja veurem què passa". Això no és transparència ni qualitat democràtica, això no arribaria ni a nou 9-N. Que, per tant, el Govern faci de govern!

2. Bestreta: per què aquí mà de ferro i a altres llocs guants de seda?

Altres preguntes van referir-se a l'anunci d'ERC, que el mateix Oriol Bossa va reiterar al debat, de portar a la Justícia la concessió d'una bestreta a un treballador municipal, la qual superava àmpliament l'import i el termini de cancel·lació establerts pel conveni laboral de l'Ajuntament. El Fet a Sant Feliu en dóna aquí una informació raonablement correcta. Tot seguit, exposo les raons de l'equip de govern i meves personals per a la concessió d'aquesta bestreta i d'altres similars.

Comencem per "la p con la a, pa". Què és una bestreta (en castellà, un anticipo)?. No és ni més ni menys que un avançament de les nòmines, en cap cas un préstec. El conveni laboral de l’Ajuntament preveu la concessió de bestretes als treballadors, que s’han de retornar íntegrament en els termes que estableix el mateix conveni. Aquestes bestretes es preveuen en els corresponents capítols VIII d’ingressos (pels retorns) i de despeses (per les concessions) de cada pressupost anual. El conveni regula import i termini màxim de concessió, i que s'han d'aprovar en el marc del consell social.

És cert que la bestreta concedida inicialment al treballador el 16 de maig superava tant l’import com el període de retorn previstos al conveni. La interventora de l'Ajuntament, que és la funcionària amb més alta responsabilitat sobre la gestió econòmica, ho va indicar fent una nota d'objecció (tècnicament, "un reparament") a la concessió d'aquesta bestreta. No qüestiona, per tant, el fons de la concessió de la bestreta. El mateix reparament de la interventoria municipal apunta que pot ser aixecat per l’òrgan corresponent, que és l’Alcaldia. Cosa que vaig fer jo mateix mitjançant un decret posterior. En tot moment, vam/vaig valorar els motius de necessitat al·legats pel treballador, que s’ajusten al que diu l’article 24.1 del conveni laboral vigent, on es diu que es podran concedir bestretes “per emergència que comprometi greument el desenvolupament normal d’una situació familiar o personal”.

I aquesta és la situació que vaig apreciar. Sense entrar en cap altra mena de consideració, que té el seu propi tràmit a l'Administració de Justícia, vaig voler atendre la petició d’un treballador municipal que va sol·licitar una bestreta per poder complir amb els imports i calendaris derivats dels acords assolits en el procés que l’implicava. Des d’aquesta perspectiva, vaig arribar a la conclusió que el treballador que demanava la bestreta estava en una situació similar a la d’una persona que es troba amb l’aigua al coll. I que només hi havia dues alternatives: o ajudar-la a sortir del risc d’ofec imminent, o deixar que s’ofegués. Jo, com a alcalde, i en qualsevol situació similar a aquesta, he optat i continuaré optant per alleujar qualsevol situació d’emergència de qualsevol treballador municipal. Simples raons humanitàries, com sempre hem fet i farem.

Conscients, però, que calia resoldre de manera formal i definitiva l’excepcionalitat d’algunes bestretes, l’equip de govern va iniciar el tràmit de modificació del conveni col·lectiu per incloure-hi la previsió d’ajuts extraordinaris per raons sobrevingudes i urgents de salut, sentències judicials o risc de pèrdua d’habitatge. Clàusula, d’altra banda, que ja existeix en la reglamentació laboral d’altres administracions.

És evident que la concessió de la bestreta ha generat una polèmica, malgrat la seva bona intenció. Una polèmica que pot generar inseguretat al propi Ajuntament i al mateix treballador, com també a la concessió de possibles noves bestretes en el futur, basades també en ajudar a qualsevol treballador o treballadora a resoldre situacions extremes per a ells o les seves famílies. Totes aquestes circumstàncies les vaig explicar personalment al meu desparx al portaveu d'ERC. Dies després, em va sorprendre llegir a internet que ERC està estudiant emprendre accions judicials per possible malversació de fons. Malversació de fons... quan és un avançament de nòmina amb compromís de retorn??? Es pot qüestionar l'import i el calendari de la bestreta, però no la seva legalitat!!!

Vista la polèmica, el dia 14 de juny vaig signar decret d’Alcaldia sol·licitant al treballador el retorn de la bestreta i donant-li audiència per tal d’obtenir-ne la conformitat. El mateix treballador hi va accedir de manera immediata. Aquesta devolució de la bestreta deixa sense efecte la seva concessió i comporta la seva anul·lació definitiva.

Vull reiterar que, en tot moment, el que han volgut la Junta de Govern Local i jo mateix és ajudar a un treballador que es troba en una situació difícil, sense entrar a jutjar aquesta situació. És una voluntat d’ajut que ja s’ha fet en altres ocasions anteriors, i que sempre intentaré fer, quan un treballador o un ciutadà necessiti ajuda. Sobre tot quan això, com en aquest cas, no comporta comprometre de cap manera el pressupost municipal.

He volgut explicar les raons de la decisió de l'equip de govern per esvair qualsevol ombra de dubte sobre l’actuació de l’Ajuntament. Finalment, i per preservar la intimitat del treballador, continuaré mantenint la reserva i la contenció necessàries i no mantindré cap polèmica sobre aquest tema.

Però no puc deixar de fer-me la pregunta amb què vaig acabar la meva intervenció en el debat de mig mandat: per què ERC té a Sant Feliu mà de ferro amb un funcionari, i a altres llocs i institucions guants de seda amb determinats càrrecs públics?

dijous, 15 de juny de 2017

14/05/17, debat de mig mandat: les aportacions d'ICV-EUiA.

Fotografia de Paco Feria.
Aquest ha estat el segon debat de mig mandat que hi ha a la nostra ciutat. En el primer, celebrat ara fa gairebé quatre anys, vam tractar els temes que podeu consultar aquí.

Un debat convenient, com va explicar Jordi Ferrer en aquest article. I emmarcat en un moment extraordinàriament retratat pel mateix Jordi Ferrer i Carme Verdoy en aquest més que interessant article, de lectura obligatòria per qui tingui un mínim d'interès en la política local.

Tornem al debat. Com llavors, el debat va tenir tres grans apartats:
  1. Ciutadania.
  2. Ciutat.
  3. Preguntes del públic.
A cadascun dels dos blocs primers, quatre temes en què cadascun podíem parlar 1 minut i mig, que ens podíem repartir com volguéssim. Format molt equitatiu i àgil... que facilita poc la rèplica i contrarèplica. Però millor així: control del temps per no fer debats interminables que no interessessin més que als protagonistes. Tot i això, no hi va haver gaire gent: vaig comptar entre 70 i 80 persones, la major part vinculades a algun dels vuit grups polítics presents a l'escenari. Que hi hagi tan poca gent és una llàstima, però crec que en cap cas imputable ni a la idea o l'organització del debat ni a la seva conducció. Potser el fet que no hi hagi "morbo" com fa quatre anys (sense l'oposició frontal o la mobilització ciutadana que llavors hi havia) fa menys trepidant aquest repàs de l'actualitat política local, però en cap cas el fa menys interessant o, sobretot, menys important. Que els vuit caps de llista se sotmetin a un debat lluny d'un moment electoral ni ha passat sempre ni passa a tot arreu.

En tot cas, em vaig preparar vuit temes cadascun d'ells en 150 paraules aproximadament. Les meves aportacions inicials en els dos primers apartats, com a representat d'ICV-EUiA, van anar per aquí:

1a PART: CIUTADANIA
1. Tarifació social i altres polítiques socials:
  • Hem completat el desplegament de la tarifació social que vam iniciar en el mandat anterior: incorporant equipaments esportius (Estadi i Escorxador). Només falten els casals i activitats d'estiu, que s'incorporaran l'any que ve. Amb el suport de tots els grups municipals. Hem canviat i millorat el sistema en bressols i música, canviant els trams per un sistema lineal continu.
  • Aquest mes de juny aprovem dos grans plans estratègics: rescat social i habitatge. Garantir drets bàsics de ciutadania:  l'alimentació, l'habitatge, l'educació, la salut i l'autonomia personal, continuar prioritzant el dret al treball.
  • La política de lloguer assequible i social, és una prioritat clara del govern de la ciutat i també de l'Àrea Metropolitana, amb Ada Colau com a presidenta, i un govern dels Comuns, socialistes i ERC. A més de les inversions que explicaré després, vull destacar els programes d'ajuts als propietaris per incentivar que posin pisos a la Bossa de lloguer social, i els ajuts a l'IBI a les famílies en situació econòmica i social més precària.
2. Política fiscal:
  • Acord molt ampli sobre l'IBI al juliol passat: rebaixa d'un 9% acumulat en tres anys, aprofitant la salut econòmica de l'Ajuntament i sense posar en risc cap dels serveis municipals. Agraïment per haver volgut i sabut construir un acord partint de posicions inicials molt confrontades.
  • Participació de tots els grups municipals en una revisió completa i a fons del conjunt de la política fiscal de l'Ajuntament. Taxes i impostos aprovats a l'octubre amb només 4 vots en contra (C's i CDC) i preus públics aprovats a l'abril per unanimitat.
  • Cementiri: millores acordades amb els usuaris i la concessionària, que ha permès clarificar i millorar les condicions aprovades amb l'inici de la concessió, a l'any 2010.
3. Participació ciutadana i transparència:
  • Com sempre, aprovació dels grans projectes d'obres amb participació ciutadana: places ja fetes (Catalunya i Rafael Alberti), en obres (la Salut) o a punt de començar després de l'estiu (Francesc Macià).
  • Per primer cop, les obres d'estiu es decideixen amb participació de la ciutadania. Desprès altres municipis han anat aplicant procediments similars, És fàcil parlar en genèric de la participació, però lo important és passar a propostes concretes.
  • Procés d'elaboració d'un nou Reglament de Participació Ciutadana, amb participació de tots els grups, i que establirà consultes ciutadanes anuals, tant a proposta del govern com de la coutadania.
4. Defensa de drets i llibertats:
  • L'abril de l'any passat, una santfeliuenca va ser assassinada. La mobilització ciutadana va ser impressionant. Per a nosaltres és una prioritat que s'ha concretat recentment amb un conveni entre Policia Local i Mossos per a la protecció de dones més enllà de les que dictaminin les ordres judicials, quan hi hagi apreciació compartida de risc.
  • La cohesió social es construeix des dels drets de ciutadania per a tothom i contra les ideologies que les posen en risc. Ens hem mantingut ferms en què els drets de reunió, d'expressió i de culte no es qüestionen, cosa que inclou evidentment a la comunitat santfeliuenca musulmana. No és qüestió de religió, és qüestió de democràcia.
  • Implicats en la lluita pels drets LGBTI. Aquest ple de juny, coincidint amb el dia de l’Orgull, es proposarà al Ple l’adopció per unanimitat d’un Manifest en defensa de les llibertats sexuals i els drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia.

2a PART: CIUTAT
5. Soterrament i inversions pendents:
  • Estratègia de la "pole position". Hem mantingut el treball unitari i la negociació dins i fora de Sant Feliu: un exemple clar és la campanya Ara Rodalies. Ens hem vist amb els governs de Madrid i de Barcelona, tant el govern com l'oposició. En el ple d'abril vam constatar que, després de la visita del govern, s'obren perspectives positives que, sens dubte, sabrem aprofitar. 
  • Estem negociant amb la Generalitat els calendaris de les seves inversions pendents: Nau de les Sedes, Jutjats.
  • Pel que fa a les nostres pròpies inversions, estem complint el nostre Pla: en l'espai públic (inversió sense precedents en places (Rafael Alberti, Salut, Francesc Macià i, per acord amb la propietat, Lluís Companys) i en equipaments públics (escoles Gaudí i Espriu, biblioteca o Casal de Joves).
6. Espai públic. Planejament i equipaments:
  • El planejament urbanístic més important del mandat és el conegut com a Torrent del Duc. Ja se n'ha aprovat l'avenç de planejament, i s'està preparant l'aprovació inicial dels tres sectors que el composen. Resoldrem definitivament la frontera entre la ciutat i Collserola, garantint la preservació permanent del nostre patrimoni forestal.
  • Pel que fa a equipaments, hem d'avançar en dos grans temes: teatre municipal i habitatges tutelats per a gent gran. Es tracta d'un equipament que ja hem acordat ubicar en el solar d'equipaments darrera l'institut Olorda, al barri del Mas Lluí.
  • Hem fet un salt qualitatiu molt important en temes de neteja, jardineria i manteniment, que hem constatat en l'anàlisi de les queixes i instàncies i de les regidories de barri. Hem avançat en acords amb altres grups, com Veïns, també en el camp de les campanyes de civisme.
7. Habitatge:
  • En aquest tema cal que ICV i EUiA fem una autocrítica: no hem sabut crear una política continuada de creació d'un patrimoni suficient d'habitatges de lloguer. Ho volem corregir.
  • Aquesta serà una prioritat del mandat, que també és, com ja he dit, una prioritat metropolitana, Aquest ple de juny cedirem dos espais per al lloguer assequible i social: el solar d' Anselm Clavé previst anteriorment per a hotel i la 3a planta Mercadona el Pla. A més, estem amb negociacions amb Sareb per l'edifici on s'ubica el Mercadona de Manso.
  • Recentment hem impulsat un nou planejament a Armenteres, amb moltes cessions d'espai públic i un model edificatori totalment diferent al que trobem al sòl de l'antiga Hoechst, amb edificis de gran alçada i espais públics poc rellevants.
8. Impuls a l’activitat econòmica:
  • Per afavorir la creació de llocs de treball en el sector privat, hem incidit en dues línies, sempre d'acord amb la Mesa per al Desenvolupament Econòmic: la millora dels polígons industrials (assegurant serveis com ara fibra òptica), i els ajuts a la contractació, que han permès la contractació de 90 persones aturades de Sant Feliu i 69 nous emprenedors i emprenedores. 
  • A més d'afavorir la contractació externa, l'Ajuntament ha impulsat plans d'ocupació en el marc del pla de rescat social. En aquests dos anys, hem contractat a 174 persones amb salari mínim de 1000€ i per un període d'un any, amb cofinançament de Generalitat, Diputació i Àrea Metropolitana, i d'aquí a l'octubre se'n contractaran 28 més.
  • ICV- EUiA hem governat sempre amb l'objectiu d'una ciutat per viure i per treballar i colze a colze amb els agents econòmics i socials. Això ajuda a què la taxa d'atur a Sant Feliu sigui d'un 11%, clarament inferior al 15% del Baix Llobregat. Continuarem treballant en aquesta prioritat del dret al treball.
Vuit temes són molts temes, però no són tots els temes. Moltes coses al tinter: polítiques ambientals, accessibilitat, mobilitat, realitat metropolitana i comarcal, cultura, esports, etc. En tot cas, reitero el meu convenciment de la necessitat i la importància d'actes ciutadans com aquest. A més, per a mi, tenia la nota personal afegida de ser el meu darrer debat, donat que al 2019 jo ja no seré candidat de la meva formació política. De fet, al juny de 2019 hi haurà (crec) canvis com a mínim en la meitat de les persones de la foto...

Finalment, hi va haver les preguntes del públic, el resum de les quals apareixerà en el resum de l'acte que farà Fet a Sant Feliu. Espero que també aparegui una anàlisi (una mena de l'1 x 1) de les estratègies de cadascun dels vuit intervinents al debat, en vistes a les eleccions de 2019. He de confessar (no me'n puc estar) que em va semblar que la major part va desaprofitar aquesta oportunitat per marcar perfil i discurs per destacar-se en la cursa que haurà de portar-nos a unes eleccions en un escenari que serà molt diferent a l'actual.

Per acabar: un agraïment enorme a Fet a Sant Feliu i a Ràdio Sant Feliu, personalitzats en la Carme Verdoy i l'Eva Murgui, respectivament, per la idea, organització i conducció del debat. Enhorabona i gràcies!!!

dilluns, 12 de juny de 2017

05/06/2017: pregó de Marc Udina a l'Aplec de la Salut!

Foto de Marc Rius a la galeria de l'Aplec al Fet a Sant Feliu.
Com cada any, el Dilluns de Pasqua Granada vaig anar a l'Aplec de la Salut, que organitza anualment l'entitat cultural santfeliuenca Calaix de Sastre i en què intervenim moltes colles de cultura popular de la nostra ciutat. Vagi per endavant el meu agraïment a Calaix de Sastre i a totes les colles i persones participants!!!

Cada any, l'Aplec comença amb la romeria de la Mare de Deú des de la plaça de la Vila a l'ermita, la hissada de la senyera i el pregó de l'Aplec. Enguany, hem tingut el pregoner més jove, en Marc Udina, membre de l'Agrupació Cultural Folklòrica (ACF), que enguany celebra el seu mig segle.

Des de dalt el balcó estant, el pregó em va agrada molt. Moltíssim. Per això li vaig demanar permís a en Marc per reproduir-lo. El podeu llegir tot seguit o podeu descarregar-vos-el en pdf en aquest enllaç.

Bon dia a tothom i benvinguts al XXIè Aplec de la salut. Sóc en Marc Udina, i faig aquest pregó en nom de l’ACF i de l’esbart Sant Feliu

Primer una dada autobiogràfica:
L’Aplec es va recuperar fa 21 anys, jo en tinc 25, podríem dir que des que tinc memòria he pujat a l’Aplec. Primer com un marrec venint a veure els gegants i l’esbart on la meva família participava, més endavant com a portador d’un capgrós, després d’algun gegantó, fa 11 anys ja com a dansaire del ball de la soca i des de fa 6 com a director de l’esbart Sant Feliu i per tant com a responsable de que aquesta dansa no perdi la seva essència. Per tant he crescut amb l’Aplec, i aquest dia de trobada, de passar-ho bé amb els companys, de cultura i de diversió, forma part del meu calendari anual com a cita indispensable com del calendari de tots els qui any rere any ens reunim aquí dalt.

Aquest any però, és un aplec especial, no només perquè estic aquí dalt fent allò que cada any veig fer des de baix, que també, sinó perquè enguany l’Esbart Sant Feliu i l’Agrupació Cultural Folklòrica celebrem el 50è aniversari de la nostra fundació.

Perquè sapigueu qui som:
A Sant Feliu es té constància d’un grup de joves que ballaven danses catalanes ja abans de la guerra civil, el naixement del que avui és l’Esbart Sant Feliu, que realitza una tasca molt important: mantenir i difondre la dansa dels països catalans i fomentar-la sobretot entre els més petits. L’any 1967, ara fa 50 anys, l’esbart, que fins llavors havia sigut una secció més del Centre Parroquial, va esdevenir una entitat independent, l’Agrupació Cultural Folklòrica, que va estar formada durant
molts anys per l’Esbart i la colla sardanista Roses Blaves. Més tard a arrel de la representació del ball de la Festa Bergadana van sorgir moltes de les figures que avui coneixem com a colles i seccions de l’ACF: els gegants, la mula o les turcs i cavallets. Elements que es van incorporar a l’imaginari festiu recent de la ciutat.

La cultura i les tradicions són presents a les nostres vides, les gaudim, però poques vegades parem a reflexionar sobre el que són i el que signifiquen. M’agradaria llegir-vos un petit fragment del volum 5è del costumari català de Joan Amades, on es recullen totes les tradicions dels territoris de parla catalana.

Diu així:
La fadrinalla de Sant Feliu de Llobregat, anava a cercar la bonaventura pels voltants del santuari de la Mare de Déu de la Salut i es lliurava a diversos jocs i divertiments, entre els quals sobresortia un ball rodó, fet entorn d’un arbràs proper que s’efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que no eren gaires, estrenyien la rodona fins a quasi tocar l’arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrere i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a una altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans d’un any.

Aquest fragment és el testimoni d’una de les manifestacions populars més antigues i encara vives de Sant Feliu: El BALL DE LA SOCA. Era un ball de caràcter popular i festiu, que es va anar perdent cap als anys 40. Des de l’Esbart hi va haver un primer intent de recuperació als anys 50 i finalment l'any 84 es va estrenar el ball de la soca que coneixem avui en dia. Jordi Sánchez, director de l'esbart en aquella època, va recopilar tota la informació que va poder de la gent gran de la vila que encara recordava la dansa original i alguns fragments de la melodia i va crear la coreografia que ballem actualment. Si,! això que fem és una coreografia creada a finals dels 80, assumim-ho. No ens hem d’imaginar els habitants d'un Sant Feliu medieval fent exactament això que fem ara els dansaires, què té molt poc d’improvisació, però si que en aquest ball hi podem veure l’esperit d’aquells qui el ballaven com a ritual i divertiment a principis del segle passat.

Al llarg de la història de l’Esbart i de l’ACF hi ha una premisa que ha estat constant, no només mantenir, difondre i crear, sinó també RECUPERAR manifestacions populars i festives que ens són pròpies. L’aplec de la Salut, que l’Agrupació va organitzar durant els últims anys dels anys 40, i el ball de la soca són un exemple de com fer de manera curosa una recuperació d’una manifestació cultural, aconseguint que esdevingui atemporal i que, repensada o adaptada als nous temps, mantingui l’ESSÈNCIA d’allò recuperat, i faci present a cada aplec i a cada ballada aquells qui a principis del segle XX pujaven aquí a fer això que avui encara seguim fent.

Per desgràcia, al nostre país hem de parlar quasi sempre d'elements, danses, festes i tradicions "recuperades" degut a que en els quaranta anys negres de la nostra història, una força externa va silenciar les nostres manifestacions populars i identitàries. Però ja en l'era de la suposada llibertat  en l'esclat posterior a aquella repressió, moltes manifestacions culturals resorgeixen, es recuperen o, aprofitant l'ocasió, es creen del no res. En una ciutat com la nostra n'hi havia molt poques de mostres de cultura popular, l'esbart, uns gegants que l'ajuntament llogava de tant en tant, l'Aplec i alguna ballada de sardanes circumstancial. I mireu-nos ara, que no hi ha una plaça en tota la ciutat on hi capiguem totes les colles alhora. Sant Feliu és un d’aquests exemples on les tradicions han estat creades del no res, tradicions que ara ens semblen ancestrals però que no superen en molts casos el mig segle, i que tot i així les sentim tant nostres que ja formen part de la nostra identitat com a santfeliuencs. 

Podem estar contents del moviment que hi ha a Sant Feliu en matèria de cultura popular però fer cultura tradicional en aquest marc cal mirar dues vegades enrere cada cop que es vol fer un pas endavant, i treballar-hi amb respecte, tant des de les institucions com des de les pròpies colles, com des de la ciutadania, perquè el fet de tenir-ho tot tan a l'abast i en gran quantitat pot fer que de vegades no valorem el que tenim i un dia no ens n'haurem adonat i potser haurà perdut el que volia ser en un origen.

Per això cal educar amb la cultura i el coneixement com a principals valors, perquè són aquestes les eines per a que una societat sigui veritablement rica. És en dies com avui on es pot entendre com som i de quina manera ens relacionem, és en un dia de festa major on es pot endevinar la ideosincràcia i el tarannà d’una ciutat com la nostra. Ser avui aquí és un dels millors estudis etnogràfics que es pot fer. I per què la nostra identitat segueixi recolzant-se en aquestes manifestacions culturals cal treballar molt i molt dur, com fem tots els qui de manera voluntària estem implicats en el gran teixit associatiu de Sant Feliu, ens reunim, organitzem, treballem i alhora gaudim i oferim a la resta de la ciutadans i ciutadanes un espai lúdic i festiu on a més de passar-s’ho bé poden descobrir qui són i d’on vénen.

Igual que aquests 21 anys d’Aplec no haguessin estat possibles sense tots els qui pugeu aquí cada any i en gaudiu, aquests cinquanta anys nostres d’Agrupació Cultural Folklòrica, no haguessin estat possibles sense totes les persones que hi han posat el seu gra de sorra, tots els qui han passat per la junta i per totes les seccions, tots aquells qui s’han enfaixat per fer ballar un gegant, tots els qui s’han protegit per cremar en un correfoc, tots els qui s’han calçat les espardenyes per ballar la nostra dansa, i totes aquelles persones que hi han i que hi hem deixat petjada, perquè algú d’aquí 50 anys pugui portar el testimoni que deixarem, igual d’orgullós i responspable que nosaltres portem el de qui ens ha precedit.

Que gaudiu molt del dia, que no plogui, i que us toqui el xai!

Visca l’Agrupació Cultural Folklòrica, Visca l’Esbart Sant Feliu i Visca l’Aplec de la Salut!

Gràcies, Marc, per aquest magnífic pregó!

BiblioTEVA!!! 10 de juny, torna a obrir les portes!!!


Dissabte, després d'any i mig d'obres i de biblioteca provisional, va tornar a obrir les seves portes la nostra Biblioteca. Vam repartir aquest full explicatiu:





En els parlaments, van intervenir el regidor de Cultura, Manel Martínez, el vicepresident 3r de la Diputació i president de l'Àrea de Cultura, Educació i Esports, de la que depèn el Servei de Biblioteques, Martí Pujol (que és també alcalde de Llinars del Vallès) i jo mateix. Abans de l'acte, dues cercaviles van conduir la gent a la plaça Montserrat Roig. Després dels parlaments, un flash-mob i un trasllat simbòlic de llibres de la Torre del Roser a la biblioteca, com si tornessin a casa.

Podeu trobar un bon resum de l'acte inaugural en aquest enllaç del Facebook de l'Ajuntament:

En el meu discurs, volgudament breu per la calor que feia al migdia, només vaig voler destacar dues paraules: GRÀCIES i BIBLIOTEVA. Un agraïment enorme a qui ha fet possible molts moments vinculats a la Biblioteca: els qui la van imaginar i fer possible al 1993, els qui han fet possible avui la seva ampliació i remodelació (des dels regidors fins als arquitectes i enginyers), als qui van fer possible l'acte inaugural (colles, Banda, animadors,...) i, sobretot, al personal que fa possible que la biblioteca sigui el primer equipament cultural de la ciutat, amb més de cinc-cents usuaris diaris i prop de 20.000 persones amb carnet, gairebé la meitat dels habitants de Sant Feliu. I la idea de la cultura com un dret de ciutadania, absolutament de tothom, que necessita equipaments com aquest per fer-se realitat dia rere dia. Jugant amb les paraules "la teva biblioteca" per resumir-les en una idea que em sembla preciosa: "biblioteva".


En el seu discurs, Martí Pujol va remarcar també dues idees: el meritori paper de la Diputació de Barcelona donant suport a les polítiques municipals colze a colze amb els ajuntaments, i l'encert de les polítiques de rehabilitació d'edificis existents, molt més que la construcció de nous edificis.

Però m'agradaria reproduir íntegrament el discurs del regidor de Cultura del nostre Ajuntament, el company i amic Manel Martínez. Si al 1993, dos anys després d'entrar de regidor, m'il·lusionava sentint a parlar l'Àngel Merino, en Cesc Baltasar o en Joan Lluís Amigó, artífexs de la nova biblioteca, al 2017, dos anys abans de fer un pas al costat, m'il·lusiona veure que aquell entusiasme es manté intacte en les paraules d'en Manel. GRÀCIES ESPECIALMENT A TU, TOVARITX!!!

Avui inaugurem, un dels equipaments més importants que ha de tenir una ciutat, la nova Biblioteca Montserrat Roig.

Quan parlem d’una biblioteca no ho fem pensant únicament en un edifici, ple de prestatges, llibres i discos, sinó en les persones que l’han de viure, gaudir i aprofitar. Per això és just que fem un recordatori i un agraïment, també, a aquelles persones que han contribuït a que avui tinguem l’equipament que tenim.

Al Cesc Baltasar, l’Àngel Merino i al Joan Lluís Amigó, que com a alcalde i regidors de Cultura van liderar el projecte de construcció de la Biblioteca original, dotant-la d’un edifici singular, protagonista del nostre paisatge urbà, i en una ubicació molt central, equidistant dels diferents punts de la ciutat.

I, a l’hora de procedir a la seva renovació, no hem volgut renunciar ni a les seves característiques singulars, ni a la seva centralitat, tot explotant al màxim les possibilitats per a fer-la més gran, més confortable i amb nous serveis.

Hem pogut comptar, en primer terme, amb el suport i la complicitat, com sempre, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que és qui va recollir el testimoni d’aquell projecte impulsat per la Mancomunitat de Catalunya, ara fa més de 100 anys, de dotar a tots els municipis del seu espai de lectura públic. Gràcies a Jordi Permanyer, a la Marta Cano, a la Mercè Millan... que ens han ajudat a poder afrontar aquest repte.

També agrair la feina feta des dels serveis de l’Ajuntament que s’han responsabilitzat de la realització de l’obra, capitanejats per la presidenta de l’àrea de territori, Lídia Múñoz, i pel seu director, el Rafa Bellido, que han posat tot el seu amor en garantir que aquesta obra es portés endavant amb èxit.

Als tècnics i tècniques que han participat de la definició del projecte i la seva execució, arquitectes, enginyers i responsables, tant de l’empresa constructora com de la Diputació i del mateix Ajuntament. Pere Santa Maria, Immaculada Sabater i l’Isidre Viñas, Arquitectes de l’empresa, la diputació i l’Ajuntament, i a tota la resta de tècnics, Cristian Núñez, Ignasi Forés, de l’Ajuntament, i a Toni Elvira, Eulalia Batallé i Raul Cabezas, de l’empresa.

Tots ells són els responsables de posar el cos a la nova biblioteca. Fent que les diferents plantes siguin més diàfanes i tinguin més llum, dotant-nos d’un edifici més sostenible, més accessible per a totes les persones, millorant també l’accés a Internet, o donant forma als nous espais, la sala d’actes, la sala de tecnologies , la de tallers, els espais infantils...

El cos necessita d’un cor que li doni vida, que l’ompli de llum, de somnis, d’imaginació, aquest l’ han posat els tècnics de cultura i de tecnologies de l’Ajuntament, a l’hora de pensar i d’acompanyar l’impuls d’aquest nou projecte junt amb els del servei de biblioteques, el Jaume Garcia, el Jaume Pagès, el Pablo Muiño, també el Quico, l’Isra, el Cèsar.

Però sobretot i de manera fonamental, aquest cor són les bibliotecàries i bibliotecaris que, amb molt de sacrifici, han mantingut el servei de lectura pública, durant tot quest temps d’obres, en condicions molt dures, i que, amb il·lusió, es disposen a posar, com sempre, tota la seva ànima en la nova etapa:
Elles i ells són la seva directora la Marina Abadies, Joan Falcó, Eva Roses, Esther Lao, Mª Jesús Auñón, Annabel López, Yolanda Villalón, Alea Ardanuy, Rosa Martínez, Montse Xufré, José Miguel Pablos. Aprofitant per recordar, a qui va ser durant molt de temps la seva directora, Maria Tobella, però de manera molt especial recordant a la Yolanda Vera que, tràgicament, va morir per una desgraciada malaltia, a la que mai oblidarem i a la que voldria oferir l’acte d’avui.

Totes aquestes persones, i moltes altres, són les que s’han conjurat per portar-nos al dia d’avui, i per donar un nou impuls a la Biblioteca, posant l’èmfasi en el seu funcionament com a centre d’activitat cultural en sentit ampli, no tan sols com a espai de lectura, informació i consulta, adaptant-se a allò que els nous temps ens demanen. Un niu per a l’activitat cultural, per tal de què sigui aparador cultural, fomenti el gust per la lectura i faciliti l’accés al coneixement.

Elles i ells són els encarregats, doncs, de facilitar que el corrent sanguini ompli de vida aquest cos, en el que els seus diversos espais prenen la denominació de diferents obres de Montserrat Roig, i en el que el més singular, la nova sala d’actes, porta el nom de la nostra apreciada Joana Raspall.

I la sang i la vida la posaran, de nou, les persones voluntàries i usuàries, en definitiva la ciutadania. El Joan, l’Agustí, el Roberto, la Montserrat, la Maite, el Rubén, la Yolanda, la Margarita, la Marta, la Sandra, la Mon, el Santi, la Mercè,la Miriam, l’Iker, el Roman, la Felisa, la Tatyana, i així desenes de voluntaris i milers de ciutadans i ciutadanes que gaudeixen i usen la biblioteca, per llegir un llibre, escoltar un disc, veure una exposició, o participar d’una activitat.

És així que, quan entrem a la nova biblioteca, podrem apreciar un edifici magnífic i acollidor. Però, com deia al començament, quan pensem en la biblioteca, anem més enllà de les seves parets i els seus prestatges, hem de pensar en el que ha de passar a dins, i després s’ha d’escampar per la ciutat.

Pensem en les persones, les que fem i vivim la biblioteca dia a dia.

Ara només cal que la tornem a recuperar i la fem nostra.


divendres, 9 de juny de 2017

Fet als barris (5/7): al juny, Roses Castellbell!



Al mes de juny, Fet a Sant Feliu ens ofereix el cinquè dels seus reportatges, realitzats per la productora audiovisual santfeliuenca Skrei. Aquest mes, és el torn del barri més extens de Sant Feliu: Roses Castellbell, per damunt de la via des de la carretera fins al passeig de la Font del Cuento.

Com sempre, són tres les persones que ens parlen del seu barri: la Paquita Martín, en Josan García i la Teresa Guilera. Parlen de moltes coses: de la història del barri, de com milloraria amb el soterrament, del comerç, de la Hermandad de Nuestra Señora de Laujar, dels equipaments, etc. Un capítol complicat, perquè hi ha diferents barris dins del barri, des dels pisos de la Cooperativa fins a les casetes de Can Fargas, però que crec que resumeix bé -tenint en compte l'estructura fixa de cada capítol- un barri fonamental per entendre la història i l'evolució de la nostra ciutat.

També com sempre, recomano la visió de tots els capítols anteriors. Els recordo: I també, evidentment, a repescar o a repassar els tres anteriors. I no només els vídeos corresponents, que per ells mateixos ja són més que interessants, sinó també les cròniques que n'han fet posteriorment persones que hi viuen i que els coneixen de primeríssima mà: