dilluns, 11 de setembre de 2017

11 de Setembre de 2017: el meu discurs a l'ofrena floral de la Diada.

Gràcies, Jordi Marín, per la foto. Al meu costat, sempre, la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz.
Ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu,

Un any més ens apleguem per commemorar l’11 de setembre.

El poble català va escollir la diada de l'onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, la va reivindicar fins i tot en els temps de lluita contra el feixisme i la dictadura, i finalment aquesta va ser institucionalitzada l'any 1980, després de diades populars històriques com la tan recordada de Sant Boi al 76. Una Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats al 1714, també significava una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, així com l'esperança d'un total recobrament de les institucions i llibertats nacionals.

Però enguany, la Diada no és només un dia per fer memòria històrica, és un dia que recorda a la ciutadania que els drets i les llibertats es guanyen quotidianament, que no s’han de donar per guanyades.

Totes les persones que ens trobem avui aquí sabem que, a partir de l’actitud del PP recollint signatures contra l’Estatut de 2006 i portant-lo al Tribunal Constitucional, hi ha un conflicte polític obert amb l’Estat. Un conflicte en què, per una part, una part important del poble de Catalunya reclama el dret a decidir i una altra part també important reclama diàleg institucional real per garantir el respecte a la nostra llengua i cultura, la millora del finançament i la lleialtat al Govern de la Generalitat. Davant tant de la reivindicació del dret a decidir com d’un diàleg polític real, el Govern del PP ha donat una resposta exclusivament judicial i policial. Estem convençuts, però, que el que cal és una resposta política.

Les enquestes mostren que tres de cada quatre catalans i catalanes voldrien un referèndum per desbloquejar la situació en què ens trobem. Molts tenim la convicció que el marc jurídic vigent permet consultar a la ciutadania sobre la relació Catalunya/Espanya. Aquesta era precisament la reivindicació del Pacte Nacional pel Referèndum. És una qüestió de voluntat política, que lamento profundament que el Govern de l’Estat no hagi volgut abordar.

Altres forces polítiques democràtiques, han plantejat, aquí i a l’Estat, la necessitat d’avançar en un Estat que reconegui la pluralitat de les seves nacions, les seves llengües i cultures, les seves realitats i expectatives. Torno a denunciar també la manca de sensibilitat i de voluntat del Govern de l’Estat per no abordar el diàleg que altres forces li ofereixen.

He estat, estic i estaré sempre per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals. En la meva opinió, Catalunya necessita un referèndum amb garanties que sigui considerat una expressió vinculant de la voluntat del poble de Catalunya i que pugui ser reconeguda per la comunitat internacional. Altres forces polítiques, també des de la seva visió democràtica, defensen una reforma urgent i profunda de la Constitució. Altres, defensen que ja és tard i han pres com a únic horitzó la independència. Sóc conscient que ens trobem en aquest punt a causa de l'actitud tancada i regressiva del Govern de l'Estat, però també crec sincerament que les vies unilaterals, sense diàleg, sempre deixen de banda una part de la nostra ciutadania, i això no ho puc valorar positivament.

Estic segur que, encara que sigui amb els matisos diferents que acabo d’exposar, a tots ens uneix el valor de paraules com democràcia, dignitat o llibertat, paraules de les quals ningú no en té l’exclusiva. És imprescindible que abans de l’1 d’octubre i després de l’1 d’octubre, continuem treballant colze a colze, valorant i sumant les raons diverses que segurament a tots ens acompanyen.

Ningú ho ha dit millor que Salvador Espriu:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Catalunya, com Sant Feliu, és un sol poble i així ha de continuar essent-ho.

Visca l’11 de Setembre!

Visca Sant Feliu!

Visca Catalunya!

dissabte, 9 de setembre de 2017

Votar l'1 d'octubre no depèn, ni a un sol municipi, del seu alcalde o alcaldessa.

La convocatòria del'1 d'octubre es va fer oficial dijous a primera hora de la matinada, quan la va signar el Govern de la Generalitat en ple. El mateix dijous, 7 de setembre, de bon matí, vam rebre aquesta carta del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras:

Com es pot veure, la carta ens comunica que la Generalitat compta amb els col·legis electorals del 27 de setembre de 2015 i dóna 48 hores als ajuntaments per comunicar si hi ha novetats o no respecte a aquella distribució de fa dos anys. La mateixa carta també diu que la Generalitat pot determinar locals alternatius per fer efectiu el dret de vot dels electors.

Per tant, primer missatge clar: amb la carta, la Generalitat garantia que l'1 d'octubre es podria votar a tots els municipis, des del més gran de Catalunya (Barcelona) al més petit (Sant Jaume de Frontanyà). O en els mateixos locals que el 27-S, o en locals alternatius. Però tothom que volgués votar a Barcelona (digui el que digui l'acaldessa), a Sant Jaume de Frontanyà (digui el que digui el seu alcalde) o a Sant Feliu de Llobregat (digui jo el que digui) tindria garantit el dret a vot, tal com, en exercici de la seva responsabilitat, ha de garantir el Govern de Catalunya. Ès a dir, tothom que volgués votar a Sant Feliu, podria votar a Sant Feliu. Tothom que volgués votar al seu municipi, podria votar al seu municipi, digui el que digui el seu alcalde o alcaldessa.

Segon missatge clar: la qüestió no es plantejava a la carta, per tant, des del punt de vista de la possibilitat de vot, sinó simplement dels locals electorals: als de sempre, com en qualsevol elecció, o en uns altres, com al 9-N? Cal tenir en compte, per exemple, que la Generalitat té a Sant Feliu 19 locals propis. En qualsevol convocatòria electoral, els ajuntaments obrim tots els locals (propis o no), els vigilem i en controlem l'accés i la seguretat i els tanquem i en comprovem l'estat per al seu ús normal a l'endemà, tot amb personal municipal. Com que la comunicació del president i el vicepresident afecta treballadors i treballadores de la casa, l'alcaldessa en funcions, Lídia Muñoz, va demanar el mateix dijous al matí un informe als serveis jurídics municipals. Amb la Lídia i la resta de companys i companyes d'ICV i d'EUiA compartim la posició política que vam expressar al Parlament amb la nostra abstenció (suport clar al dret a decidir però no a aquesta llei, que estableix un referèndum que no té les condicions per ser reconegut com a tal) i també la determinació de no posar cap dificultat a la realització del referèndum convocat, sempre que no es posi en dificultat, valgui la redundància, a cap treballador o treballadora de l'Ajuntament. El mateix president Puigdemont ha assegurat en diverses ocasions que no comprometria al funcionariat. Per avaluar la implicació al personal municipal de la carta adjunta, vam demanar un primer informe.

Però dijous a la tarda es va produir la suspensió del Tribunal Constitucional, i això canvia l'escenari del matí del mateix dijous. Així, a la tarda, va arribar una carta del Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Enric Millo, en què trasllada la prohibició de cap acord o actuació orientada a la preparació o realització del referèndum, com es pot veure en aquesta fotografia:

Per tant, a la tarda vam demanar un nou informe jurídic d'urgència per avaluar els dos requeriments, el de la Generalitat i el del Tribunal Constitucional. Aquest informe el tindrem el dimarts al migdia, i serà llavors que respondrem al Govern de la Generalitat, amb una carta que signaré jo en persona. L'objectiu continua sent, per a ICV i EUiA el mateix: no posar dificultats al referèndum tot i que no ens hi sentim cridats, però sobretot no posar en dificultat a cap treballador/a treballadora municipal, que és la nostra responsabilitat. La decisió final l'acordarem en el sí del govern municipal, on tots els partits compartim la voluntat de no afectar a cap treballador/a de la casa, més enllà de qui vulgui col·laborar a títol personal el dia 1.

En resum: hi ha una certesa, una incògnita menor i una incògnita major. La certesa és que la gent de Sant Feliu que volgués anar a votar, ho podria fer a Sant Feliu. La incògnita menor és la dels locals: estic segur que la Generalitat sabrà resoldre a cada municipi, diguin el que diguin els alcaldes i alcaldesses, els punts de votació, ja sigui als llocs de sempre o en llocs propers diferents. La incògnita major és l'evolució dels fets d'aquí a l'1 d'octubre i si hi haurà urnes aquell dia, sigui als locals que sigui. I això sí que ja està lluny, molt lluny, del que puguem pensar o fer els alcaldes i alcaldesses.

divendres, 8 de setembre de 2017

44.676.

Som les persones que avui convivim a Sant Feliu. Milers d’elles, viuen amb intensitat l’aprovació de la Llei del Referèndum i frisen perquè arribi l’1 d’octubre. Milers d’elles, viuen amb sentiments contraris aquesta data. Uns altres milers, entre les que em compto, volem un referèndum però no creiem que aquest en reculli les condicions necessàries. I molts milers més, simplement tenen davant l’1 d’octubre les seves pròpies mirades personals. La immensa majoria defensen la llibertat i la democràcia, tot i que no sempre el contingut d’aquestes paraules és el mateix per a tothom. L’Ajuntament ho és de tots i, com a alcalde, ho sóc de tothom. Amb la composició política que té el seu ple, que és molt diferent de la composició del Parlament.

Davant l’aprovació de la Llei d’ahir, aquest matí hem encarregat un informe als nostres serveis jurídics després de rebre el requeriment sobre locals per part de la Generalitat. Aquest informe l’hauríem de conèixer demà, per contestar dins el termini de 48 hores que ens ha donat. Però aquesta nit mateix el Tribunal Constitucional ha suspès la Llei del Referèndum, així que l’informe demanat avui ja no serveix demà. Demanarem, per tant, un nou informe que detalli, a la vista de la Llei i de la seva suspensió, les implicacions, tant per a la institució municipal, com per als càrrecs electes i per al funcionariat, d’una decisió o una altra del nostre govern local.

No prendrem cap decisió abans d’aquest informe que detalli com ens afecta el conflicte entre la legalitat constitucional (avalada el 1978 per la immensa majoria de la ciutadania de Sant Feliu, tot i que jo lliurement m’hi vaig abstenir) i la legalitat aprovada ahir. És clarament un conflicte de legitimitats que hauria calgut evitar, i en què ens mourem amb calma i amb la voluntat de generar calma, sempre amb la consigna al cap que amb què governem la nostra ciutat: Sant Feliu, un sol poble.



He escrit això d'urgència al meu facebook. Aquests dies, algunes persones m'escriuen a l'ajuntament, al facebook, al twitter dient-me que sigui valent per obrir els col·legis, i altres em diuen també que sigui valent per no obrir-los. Contrastos del nostre temps, que espero que no tensionin més del compte la nostra ciutat, la nostra societat.

Valentia i conviccions... un bonic tema per escriure algun dia. Però veient el Coscu a la tele en els debats de les lleis de referèndum i de transitorietat, hi he vist l'home valent que sempre ha estat: la defensa a capa i espasa de les pròpies conviccions, respectant en tot moment les conviccions dels altres. Quant n'han d'aprendre tots els xitxarel·los que el posen a parir injustament...!

Fet als barris (6/7): al setembre, Can Maginàs!

dimecres, 23 d’agost de 2017

124: aquestes són les persones que t'han representat a l'Ajuntament des de les eleccions de 1979. A totes elles, GRÀCIES!

Dibuix a tinta xina de l'artista local Nani Baltasar.

Aprofitant l'estiu, tenia ganes de fer un repàs de quins han estat els regidors i les regidores de Sant Feliu ara que aviat farà 40 anys que vam recuperar la democràcia als nostres ajuntaments. Potser perquè al 2019 farà vint-i-vuit anys que sóc a l'Ajuntament, i vull recordar el nom i la feina de les persones que han compartit amb mi l'orgull de representar els nostres veïns i veïnes i dirigir la nostra ciutat durant tant de temps. I he aprofitat les tardes d'agost (amb molta menys feina) per capbussar-me en antics butlletins i en els meus propis arxius i fer aquest quadre que em ve de gust compartir amb qui en tingui ganes. Com l'any passat, que vaig voler fer el meu record personal a tots els regidors i regidores del PSUC en els seus vuitanta anys d'història.

Hi ha el nom de les 124 persones que ens han representat en els 38 anys que van des de les primeres eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 i la constitució del primer ajuntament democràtic després de la II República el 19 d'abril d'aquell any.

Heu-los aquí:


El codi de colors és clar: en granat fosc, els alcaldes; en carbassa, els regidors de govern, i en blau gris, els regidors de l'oposició. No hi busqueu connotacions: cromàticament funciona, simplement. Cada casella representa mig any: al final de tot, es poden veure els anys que cadascuna de les 124 persones ha representat a la ciutadania de Sant Feliu. Clicant a la fletxeta de la columna B, es poden veure els regidors de cada partit.

Han estat 46 regidors del PSUC/Iniciativa/EUiA, 40 regidors del PSC, 18 regidors de CiU/CDC/PDeCat, 8 regidors del PP, 5 d'ERC, 4 de Ciutadans, 3 de la UCD, 2 de Veïns per SF i 1 de Junts per Sant Feliu, en l'actualitat no adscrit. Tres persones han estat en dues llistes en dos moments diferents d'aquests 38 anys. A l'inici, gairebé només homes (19 homes i 2 dones al 1979), cosa que s'ha anat equilibrant amb els anys (avui, 13 homes i 8 dones). Com que no tinc dades de la residència de tots 124, no he pogut fer l'anàlisi de si la representativitat del ple es correspon amb la demografia de la ciutat: si hi ha algú que en té ganes i temps, l'Excel és accessible i hi pot treballar qui vulgui: aquí us el podeu descarregar.

124 persones que, en aquestes gairebé 4 dècades, han entès que, per millorar les condicions de vida dels homes i dones de Sant Feliu, cal estar i dirigir si és possible en la institució que representa la democràcia local: el ple municipal. 124 persones que, entre moltes altres, han fet efectiu un compromís imprescindible amb la seva ciutat. Totes elles, persones dedicades i honestes. Ningú ha donat motius de vergonya aliena, ningú ha posat a Sant Feliu en cap notícia que ens tregui els colors. Com que sóc a l'Ajuntament des de 1991, he conegut la majoria i em sento hereu orgullós dels militants comunistes més veterans, molts d'ells ja morts. Amb moltes persones he coincidit, amb moltes altres hem confrontat amb passió les nostres diferències. Però a totes elles vull manifestar el meu reconeixement i el meu agraïment, com ja vaig fer en la commemoració dels 35 anys d'aquelles emotives eleccions.

Així que, 124 regidors i regidores que heu fet efectiva i honesta la democràcia a la nostra ciutat des d'aquell abril de 1979: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!